Reprenc el blog amb aquesta carta que vaig publicar fa un temps, i que parla de la meva encara estimada península coreana:

 

El locutor nord-coreà comentava que Kim jong-il "era el pare del vent que bufa ara a Pyongyang, i l’hem perdut". El poble coreà és així: li encanten les llegendes, i més si l’enalteixen. El mite de l'origen del poble coreà explica que el Príncep Hwanung, Fill del Cel, va davallar al Mont Taebaeksan, acompanyat de tres mil servents. En aquell temps, hi havia un ós i un tigre que desitjaven convertir-se en humans. El Príncep els va dir que si romanien cent dies a l'interior d'una cova fosca menjant alls i altimira, el seu desig es faria realitat. L'ós va passar la prova i es va convertir en una jove ben maca, però el tigre va fracassar. La jove-ós es va casar amb Hwanung i van tenir un fill, en Tang-un, qui posteriorment va fundar el Regne Ko-Choson (que literalment significa “Regne de la Terra de la Calma Matutina”, que és com es coneix i defineix Corea) a Pyongyang l’any 2.333 a. de C. Segons aquesta llegenda, Tang-un és el mític progenitor del poble coreà i, a Corea del Sud, el dia 3 d'octubre se celebra el  Gaecheonjeol o “Dia de la (mítica) Fundació Nacional”.