Fa uns dies vaig publicar un e-poema a La Vanguardia. Feia temps que no em posava a treballar un poema, i dic "treballar" perquè vaig rebuscar entre els poemes que tenia fets i arxivats en lloc de posar-me'n a escriure un, de nou. Això ha fet que miri de recopilar els poemes i prosa poètica que em queden en paper, atès que vaig perdre'n molts abans de marxar a la Xina i, per desgràcia, se'm van esborrar també del disc dur. Què hi farem!
La setmana passada vaig aparèixer al programa de TV1, "España directo" ballant el "chiki, chiki" amb altres veïns i veïnes de Castelldefels. Vam passar una estona força divertida. Res més. Jo que, últimament, em sento bastant antisocial, em va venir molt de gust participar en aquesta festa del chiki. Hi ha coses pitjors. I no entro en estèrils debats de si és o no una concessió al "frikisme". M'és igual. M'he adonat que tothom tenim un punt friki, i qui no ho reconegui, doncs, pitjor per a ell/ella. Conec la geografia de l'ànima i sé on són les illes a les quals puc arribar. La sort que tinc és que, ara per ara, gaudeixo de la llibertat suficient per escollir el que vull. I he volgut ser feliç fent una mica el friki. Hi ha res més gran que la llibertat d'elecció?
