Reflexions lingüístiques

(Placa en xinès mandarí, anglès i hebreu que trobem a la sinagoga principal de Harbin (Xina). Actualment, no és lloc de culte sinó que aplega diversas botigues i, fins i tot, una cafeteria, molt en la línia d'aprofitament i transformació asiàtics).


Copio (i dono el link) del meu darrer article a La Voz de Castelldefels:

http://lavoz.cat/content/view/752/33/

De les Judeollengües

Les darreres setmanes, per una raó o una altra, he tornat a tenir entre mans, voltant, el sempre apassionant tema de la cultura sefardita, concretament, la llengua. Quan estudiava al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), a Madrid, el meu director de tesi d’aleshores, el Dr. Iacob M. Hassan (z’’l) ja em va advertir que fer entendre a hispanistes i romanistes que la llengua sefardita era d’estudi més propi de les seves especialitats que no pas d’hebraistes i semitistes com nosaltres no seria una tasca fàcil, que molt sovint toparia amb la seva acadèmica “incomprensió” i la nul.la voluntat d’aprendre- ’s l’alefat hebraic (de només 22 lletres) i començar a transcriure uns textos hebraics en aparença però castellans en essència. I tenia raó. Val a dir que la variant del castellà dels sefardites va ser fins a la Shoah una llengua aljamiada. Sé que és un xic complex visualitzar això que estic dient ara en fred, però sí que hem de tenir clar que, dissortadament, la llengua sefardita i, per tant, bona part de la seva cultura roman (i romandrà) desconeguda a la mateixa Sefarad, la terra de la qual van ser expulsats els hispano-jueus per convertir-se, amb el pas del temps i lluny de la península ibèrica, en sefardites pròpiament dits. Jo, al final, no vaig arribar a acabar una tesi doctoral sobre poesia sefardita però, a vegades, me la miro i penso que seria bó de compartir amb algú una mica d’aquells coneixements adormits, ni que sigui per pura i simple curiositat. És per això que, tan aviat com tingui temps, proposaré a la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements l’estudi (o una introducció, més ben dit) de la llengua sefardita, altrament dita Ladino, Judeoespañol, Judezmo, Espanyolit, etc. I si hi ha algú que s’animi a donar-nos algunes lliçons de la llengua jiddisch de les comunitats jueves asquenasites o, si volem embolicar una mica més la troca, de la llengua romanò, lingua franca del poble gitano (o rromanò thèm) arreu del món, que es posi en contacte amb mi sense dilació.