lunes, 17 de diciembre de 2007

ESCRIURE (ESCRIBIR)


Fa bastants dies que no escric en el bloc, absorbit per tota la resta d'escrits polítics que abans de cada 15 de mes haig d'enviar als diferents diaris i revistes locals i municipals. No és que el volum sigui desmesurat, ni de bon tros: entre 5 i 6 escrits no més enllà de 350 paraules. El que fa “deliciosament” estressant aquesta tasca és definir els temes i, després, “perseguir” els meus regidors i regidores per asseure'm uns minuts amb ells i elles per mirar de definir les idees principals de les seves respectives Regidories i veure com ho escrivim. Sovint, cal reescriure i, alguna vegada, canviar-ho tot perquè un determinat tema municipal o nacional ha cobrat rellevància i interessa opinar o aportar-hi idees. La meva pròpia columna local, que gairebé mai sol parlar de política, l'escric també gairebé a última hora, però a hores d'ara ja sé que tinc la capacitat suficient per definir en pocs minuts el que desitjo escriure i, en una estona, escriure-ho sense massa dificultat. En això ja he agafat confiança. On sí he perdut “agilitat” és en la poesia, per això acostumbro a escriure prosa poètica i no perquè aquesta sigui un mal menor, sinó perquè és en la prosa on em moc des de fa algun temps.


Mentre escric aquestes línies, al capvespre d'una freda i humida tarda d'hivern mediterrània, escolto per internet un canal musical de bossa nova. M'encanta. Ja porto diversos dies sense gairebé escoltar altra cosa. Fins aviat.



(Hace bastantes días que no escribo en el blog, absorbido por todo el resto de escritos políticos que antes de cada 15 de mes debo enviar a diferentes periódicos y revistas locales y municipales. No es que el volumen sea desmedido, ni mucho menos: entre 5 y 6 escritos no más allá de 350 palabras. Lo que hace “deliciosamente” estresante la labor es definir los temas y, luego, “perseguir” a mis concejales y concejalas para sentarme unos minutos con ellos y ellas para definir las ideas principales de sus respectivas Concejalías y ver cómo lo escribimos. A menudo, hay que rescribir y, alguna vez, cambiarlo todo porque un determinado tema municipal o nacional ha cobrado relevancia e interesa opinar o aportar ideas sobre este. Mi propia columna local, que casi nunca suele ser hablar de política, la escribo también casi a última hora, pero a estas alturas ya sé que tengo la capacidad suficiente de definir en pocos minutos lo que deseo escribir y, al rato, escribirlo sin mayor dificultad. En eso ya he cogido confianza. Donde sí he perdido “agilidad” es en la poesía, por eso suelo escribir prosa poética y no porque esta sea un mal menor, sino porque es en la prosa donde me muevo desde hace algún tiempo.

Mientras escribo estas líneas, al atardecer de una fría y húmeda tarde de invierno mediterránea, escucho por internet un canal musical de bossa nova. Me encanta. Llevo ya varios días sin casi escuchar otra cosa. Hasta pronto).

No hay comentarios: