Us copio el darrer escrit que he publicat a La Voz de Castelldefels (juliol-agost 08)
Contes gitanos
Fa uns dies en un dinar xerràvem de temes diversos i no sé per què algú va començar a parlar dels gitanos, que no volien integrar-se i, a més, no volien treballar. Aquí va ser quan el meu quart de sang zíngara es va escalfar més de l’habitual i vaig negar aquests tòpics tan estesos i que són molt més injustos que reals. Ningú no va quedar convençut del que vaig defensar i vaig adonar-me que em miraven alguns com un bitxo raro, tot un elogi per a mi. Dins la rica literatura oral gitana, hi ha un conte, d’un informant espanyol, titulat “Menjereu, però no treballareu” en què, trencant l’absurda i perniciosa idea que els gitanos van fabricar els claus amb què crucificaren el Crist, el mateix Crist els beneeix en el conte assegurant-los per sempre el menjar, sense haver de treballar, perquè van ser els gitanos mateix el únics que se li atansaren al Calvari per donar-li de veure. N’hi ha un altre, procedent d’un informant de Bòsnia, titulat “L’origen de l’home”, que explica com d’una gota de suor de Déu en l’acte de la Creació va sorgir el primer gitano i com, per aquest motiu i des de la gènesi del món, ell i la seva descendència estaven destinats a treballar durament. Dos contes amb dos missatges diferents però, alhora, complementaris. Els gitanos treballen tant o més que qualsevol altre, però és cert que no conceben les seves vides en funció del treball. I quin mal hi ha en això? Literatura a banda, i més enllà de l’ètnia a la qual pertanyi cadascú, costa d’alliberar-se encara dels prejudicis culturals vers la diferència, o sí?
No hay comentarios:
Publicar un comentario