Ahir al vespre vam veure'ns involucrats en un accident de trànsit greu, i vam actuar amb decisió. Un cotxe es va endur per endavant un senyor i una senyora que creuaven la carretera de manera correcta. El conductor, un senyor bastant gran, va frenar alguns metres després de la topada i se'l veia perplex, com si no fos del tot conscient del que havia passat. Nosaltres anàvem en sentit contrari, darrere d'un altre cotxe, que també es va aturar i en el qual anaven un noi i una noia. Tant ells com nosaltres érem testimonis directes i per això vam col.laborar amb la policia, el 061 i, sobre tot nosaltres, a assistir els accidentats, en especial la senyora, que jeia sobre el paviment amb una banda de la cara recolzada al terra i de la qual anava brollant sang poc a poc fins a formar un rierol. Per sort, la policia i els serveis mèdics van tardar poquíssim a arribar, cosa que en aquest cas ha estat primordial. Després d'una estona, ja vaig donar les meves dades a la policia com a testimoni i, bé..., fins avui.
Certament, estic sorprès amb mi mateix per la sang freda que vaig demostrar. No vull reflexionar-hi massa perquè estic satisfet de la meva actuació i sé que, sens dubte, algunes coses han canviat ja en el meu interior. Això sí, anem tots amb cura quan conduïm. La vida és fràgil, sobretot la dels atropellats.
