Una mica d'angoixa (Un poco de angustia)

Avui m'he llevat amb un sentiment acusat d'angoixa. M'he tornat a sentir fràgil, incapaç d'enfrontar-me als problemes més immediats. Per sort, ha estat només poc més de mitja hora el temps en què m'he sentit així. Després, m'he calmat i he vist que amb una mica de fredor i planificació es poden resoldre perfectament les coses. Potser és que ara tinc "pressa" per passar el full amarg del capítol actual de vida quotidiana, però jo mateix vaig dir-me l'altre dia que cada cosa té el seu moment i que ara és "moment de patir una mica" i que, de ben segur, el "moment de gaudir" no tardarà a arribar; que tot això és ben natural i que no cal reflexionar-hi massa o, en qualsevol cas, no voler trobar respostes rares a preguntes normals.

(Hoy me he levantado con un sentimiento acentuado de angustia. Me he vuelto a sentir frágil, incapaz de enfrentarme a los problemas más inmediatos. Por suerte, sólo me he sentido así durante apenas media hora. Después me he calmado y he visto que con un poco de frialdad y planificación se pueden resolver perfectamente las cosas. Quizá es que ahora tengo "prisa" por pasar la hoja amarga del capítulo actual de vida cotidiana, pero yo mismo me dije el otro día que cosa tiene su momento y que ahora es "momento de sufrir" un poco y que, seguramente, el "momento de disfrutar" no tardará en llegar; que todo esto es muy natural y que no hace falta reflexionar demasiado o, en cualquier caso, no querer encontrar respuestas raras a preguntas normales.)