Rellegint els titulars dels diaris no puc sentir-me gaire satisfet del món en el qual visc. La visió que ens ofereixen els media és del tot decebedora però, en essència, és la pura i dura realitat, almenys la material. Assassinats, segrestos, desaparicions, atemptats, guerres, huracans, fraus, robatoris, negligències... ¿és això el que de veritat defineix la realitat, la manera de ser de l'ésser humà? És evident que sí en gran part, encara que també és cert que "ven" molt més el sensacionalisme i les cròniques de successos que les "bones" notícies. No descubreixo res, ja ho sé. Només hi reflexiono. El més surrealista és que, mentre escric això i intento ser seriós, de fons escolto música salsa per alegrar-me l'existència vespertina. Som així.
(Releyendo los titulares de los periódicos no puedo sentirme excesivamente satisfecho del mundo en el que me toca vivir. La visión que nos ofrecen los media es totalmente decepcionante pero, en esencia, es la pura y dura realidad, al menos la material. Asesinatos, secuestros, desapariciones, atentados, guerras, huracanes, fraudes, robos, negligencias... ¿es esto lo que de verdad define la realidad, la manera de ser de la humanidad? Es evidente que sí en gran parte, aunque también es cierto que "vende" mucho más el sensacionalismo y las crónicas de sucesos que las "buenas" noticias. No descubro nada, ya lo sé. Sólo reflexiono. Lo más surrealista es que, mientras escribo estas líneas e intento ponerme serio, de fondo escucho música salsa para alegrarme la existencia vespertina. Somos así.)
jueves, 23 de agosto de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario