Aquest any, per una sèrie de circumstàncies (que no he volgut alterar) passo el cap d'any a casa, sol, meditant i preparant l'ànima per començar un 2008 que, sens dubte, ve carregat d'infinitat d'emocions, agradables i desagradables. Vull pensar aquesta mitjanit en això. Aquests últims dies he estat bastant feliç, fins i tot hi ha hagut dies en els quals m’he sentit molt a gust amb l'entorn, però això no m'impedeix aprofitar aquesta singular nit per compartir les penes i les secretes esperances de milions de persones que no poden triar aquesta enriquidora solitud meva de cap d'any. Estem a punt d'entrar en la segona fase de les festes nadalenques i, com deia, hi ha hagut dies en els quals m'he sentit molt a gust amb l'entorn, especialment els dies que hem estat caminant per la muntanya o per entorns rurals. Així, el dia de Nadal vam anar d'excursió a l'ermita de Sant Ramon a Viladecans. Des del cim gaudeixes d'una meravellosa vista del delta del Llobregat i de les poblacions més properes a Barcelona. En aquesta ocasió, dúiem uns bocates integrals de paté de foie d'ànec amb brots de soja i enciam i, excepte aquests vegetals, els bocates van ser devorats per una colònia de gats que viu als peus de l'ermita, gats de diferents edats, pelatges i caràcters. Feia ja alguns anys que no ens vèiem envoltats per tan felina companyia, i l'emoció va ser indescriptible. Petites coses que fan grans els moments de la vida sense que ho esperis. Aquest matí hem pujat al massís del Garraf a llegir i, en el meu cas, a escoltar el cant dels ocells, tema aquest que, sense saber ben bé per què, m'ha començat a interessar. Des de fa algun temps sento una especial admiració per les aus i m'encanta veure-les volar...
Encara que no he comprat raïms, prometo, això sí, posar-me la roba interior de color vermell i brindar per la humanitat. (Feu un clic sobre la imatge de l'ocell)
(Este año, por una serie de circunstancias (que no he querido alterar) voy a pasar el fin de año en casa, solo, meditando y preparando el alma para empezar un 2008 que, sin duda, viene cargado de infinidad de emociones, agradables y desagradables. Quiero pensar esta medianoche en esto. Estos últimos días he sido bastante feliz, incluso ha habido días en los que me sentido muy a gusto con el entorno, pero eso no me impide aprovechar esta singular noche para acordarme de las penas y las secretas esperanzas de millones de personas que no pueden elegir esta enriquecedora soledad mía de fin de año. Estamos a punto de entrar en la segunda fase de las fiestas navideñas y, como decía, ha habido días en los que me he sentido muy a gusto con el entorno, especialmente los días que hemos estado caminando por la montaña o por entonos rurales. Así, el día de Navidad fuimos de excursión a la ermita de San Ramón en Viladecans. Desde la cima disfrutas de una maravillosa vista del delta del Llobregat y de las poblaciones más cercanas a Barcelona. En esta ocasión, llevábamos unos bocatas integrales de paté de foie de pato con brotes de soja y lechuga y, salvo estos vegetales, los bocatas fueron devorados por una colonia de gatos que vive a los pies de la ermita, gatos de distintas edades, pelajes y caracteres. Hacía ya algunos años que no nos veíamos rodeados por tan felina compañía, y la emoción fue indescriptible. Pequeñas cosas que hacen grandes los momentos de la vida sin que lo esperes. Esta mañana hemos subido al macizo de Garraf a leer y, en mi caso, a escuchar el canto de los pájaros, tema este que, sin saber bien por qué, me ha empezado a interesar. Desde hace algún tiempo siento una especial admiración por las aves y me encanta verlas volar...
Aunque no he comprado uvas, prometo, eso sí, ponerme la ropa interior de color rojo y brindar por la humanidad). (Clicad sobre la imagen del pájaro).
No hay comentarios:
Publicar un comentario