Fa una estona que m'he assabentat pel Ple municipal que la senyora atropellada fa unes setmanes ja és morta. Em sap molt de greu perquè, d'alguna manera, vam acompanyar-la en aquest "camí" a la mort mentre miràvem de donar-li força alhora que li fugia la sang i la respiració se li accelerava. Vaig recollir-li les ulleres, totalment destrossades, i les vaig deixar a sobre de la bossa del metge amb la idea que no les perdessin per a quan es posés bé i se'n pogués fer unes de noves... Puff, un cop més el fil que hi ha entre la vida i la mort es trenca per un segon d'imprudència, per una mil.lèssima d'irresponsabilitat... Descansi en pau, senyora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario