He estat revisant les entrades antigues del bloc i he trobat una en què deia que era a punt de començar un postgrau en Islam… i certament el vaig començar el passat desembre però no el vaig acabar. Durant el mes de març, i havent-me canviat una vegada més de pis, vaig decidir donar-me la darrera oportunitat i mirar d’enllestir la tesi doctoral que vaig iniciar l’any 1993, arran del meu primer viatge al Japó de finals de desembre del 1992. En circumstàncies normals, ja l'hauria llegit faria un munt d’anys, però entre el dilema etern de buscar-me la vida laboral, marxar fins i tot a treballar fora del país i el meu esperit “renaixentista” de voler-ho estudiar tot, he aparcat la tesi moltes vegades. Al 2005 vaig fins i tot esgotar el límit de presentació. Afortunadament, al Departament d’Hebreu i Arameu de la Universitat de Barcelona hi ha encara professors, professores i gent administrativa amb els quals tinc amistat, i m’han solucionat tot el tema burocràtic per tonar-la a matricular i esdevenir “estudiant” novament. Però, sens dubte, és la Dra. Romeu qui em va convèncer de tornar-la a presentar, una tarda, prenent un cafè al bar de la Facultat de Dret. No sé si seré prou capaç de no decebre-la, però intentaré que no sigui així…, encara que he tornat a adonar-me del perquè vaig aparcar tantes vegades aquesta tesi, un estudi que vaig començar amb molta il.lusió, i que vaig avançar molt durant l’època al Japó i Corea.
Recordo, ara, uns dies que vaig passar al poblet japonès de Nihon rain Imawatari i com, cada vespre, després de sopar, em posava a transcriure textos mentre intentava sintonitzar Radio Exterior de España en una radio d’ona curta que m’havia portat des de Barcelona. I per descomptat, les hores i hores que vaig passar-me a Seül, els dos primers anys, i l’esforç que implicava viatjar de tant en tant a Madrid, en temps de vacances, al CSIC… Sens dubte, són massa històries, anècdotes i persones les que “han passat” per la meva tesi com per no intentar acabar-la, millor o pitjor però acabar-la. I per treure’m de sobre aquest malson que m’impedeix estudiar a fons altres coses.
