<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640</id><updated>2012-02-04T21:24:35.035+01:00</updated><title type='text'>REPENSAR LA REALITAT</title><subtitle type='html'>La realitat en què vivim no és igual per a tothom.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>64</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4410364815499908553</id><published>2009-09-24T23:24:00.003+02:00</published><updated>2009-09-24T23:35:57.442+02:00</updated><title type='text'>El fil de la vida</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Srvl20sDeII/AAAAAAAAAKE/I9l6WlsxeRQ/s1600-h/sangre.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5385150509470677122" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 137px; CURSOR: hand; HEIGHT: 57px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Srvl20sDeII/AAAAAAAAAKE/I9l6WlsxeRQ/s320/sangre.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Fa una estona que m'he assabentat pel Ple municipal que la senyora atropellada fa unes setmanes ja és morta. Em sap molt de greu perquè, d'alguna manera, vam acompanyar-la en aquest "camí" a la mort mentre miràvem de donar-li força alhora que li fugia la sang i la respiració se li accelerava. Vaig recollir-li les ulleres, totalment destrossades, i les vaig deixar a sobre de la bossa del metge amb la idea que no les perdessin per a quan es posés bé i se'n pogués fer unes de noves... Puff, un cop més el fil que hi ha entre la vida i la mort es trenca per un segon d'imprudència, per una mil.lèssima d'irresponsabilitat... Descansi en pau, senyora.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4410364815499908553?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4410364815499908553/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4410364815499908553' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4410364815499908553'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4410364815499908553'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2009/09/el-fil-de-la-vida.html' title='El fil de la vida'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Srvl20sDeII/AAAAAAAAAKE/I9l6WlsxeRQ/s72-c/sangre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5432905913893563465</id><published>2009-09-12T12:57:00.005+02:00</published><updated>2009-09-12T13:17:07.503+02:00</updated><title type='text'>Accident</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SquB-VLntrI/AAAAAAAAAJ4/qLk7MotcsjM/s1600-h/tr%C3%A1fico.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380537087661946546" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 225px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SquB-VLntrI/AAAAAAAAAJ4/qLk7MotcsjM/s320/tr%C3%A1fico.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Ahir al vespre vam veure'ns involucrats en un accident de trànsit greu, i vam actuar amb decisió. Un cotxe es va endur per endavant un senyor i una senyora que creuaven la carretera de manera correcta. El conductor, un senyor bastant gran, va frenar alguns metres després de la topada i se'l veia perplex, com si no fos del tot conscient del que havia passat. Nosaltres anàvem en sentit contrari, darrere d'un altre cotxe, que també es va aturar i en el qual anaven un noi i una noia. Tant ells com nosaltres érem testimonis directes i per això vam col.laborar amb la policia, el 061 i, sobre tot nosaltres, a assistir els accidentats, en especial la senyora, que jeia sobre el paviment amb una banda de la cara recolzada al terra i de la qual anava brollant sang poc a poc fins a formar un rierol. Per sort, la policia i els serveis mèdics van tardar poquíssim a arribar, cosa que en aquest cas ha estat primordial. Després d'una estona, ja vaig donar les meves dades a la policia com a testimoni i, bé..., fins avui.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Certament, estic sorprès amb mi mateix per la sang freda que vaig demostrar. No vull reflexionar-hi massa perquè estic satisfet de la meva actuació i sé que, sens dubte, algunes coses han canviat ja en el meu interior. Això sí, anem tots amb cura quan conduïm. La vida és fràgil, sobretot la dels atropellats. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5432905913893563465?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5432905913893563465/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5432905913893563465' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5432905913893563465'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5432905913893563465'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2009/09/accident.html' title='Accident'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SquB-VLntrI/AAAAAAAAAJ4/qLk7MotcsjM/s72-c/tr%C3%A1fico.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-303745085863154624</id><published>2009-08-19T10:46:00.001+02:00</published><updated>2009-08-19T10:52:13.392+02:00</updated><title type='text'>A voltes amb la tesi...</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Sou8DGBJKeI/AAAAAAAAAJU/Fojmb_bZNv0/s1600-h/sefarad.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5371593741910485474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 76px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Sou8DGBJKeI/AAAAAAAAAJU/Fojmb_bZNv0/s320/sefarad.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;He estat revisant les entrades antigues del bloc i he trobat una en què deia que era a punt de començar un postgrau en Islam… i certament el vaig començar el passat desembre però no el vaig acabar. Durant el mes de març, i havent-me canviat una vegada més de pis, vaig decidir donar-me la darrera oportunitat i mirar d’enllestir la tesi doctoral que vaig iniciar l’any 1993, arran del meu primer viatge al Japó de finals de desembre del 1992. En circumstàncies normals, ja l'hauria llegit faria un munt d’anys, però entre el dilema etern de buscar-me la vida laboral, marxar fins i tot a treballar fora del país i el meu esperit “renaixentista” de voler-ho estudiar tot, he aparcat la tesi moltes vegades. Al 2005 vaig fins i tot esgotar el límit de presentació. Afortunadament, al Departament d’Hebreu i Arameu de la Universitat de Barcelona hi ha encara professors, professores i gent administrativa amb els quals tinc amistat, i m’han solucionat tot el tema burocràtic per tonar-la a matricular  i esdevenir “estudiant” novament. Però, sens dubte, és la Dra. Romeu qui em va convèncer de tornar-la a presentar, una tarda, prenent un cafè al bar de la Facultat de Dret. No sé si seré prou capaç de no decebre-la, però intentaré que no sigui així…, encara que he tornat a adonar-me del perquè vaig aparcar tantes vegades aquesta tesi, un estudi que vaig començar amb molta il.lusió, i que vaig avançar molt durant l’època al Japó i Corea. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Recordo, ara, uns dies que vaig passar al poblet japonès de Nihon rain Imawatari i com, cada vespre, després de sopar, em posava a transcriure textos mentre intentava sintonitzar Radio Exterior de España en una radio d’ona curta que m’havia portat des de Barcelona. I per descomptat, les hores i hores que vaig passar-me a Seül, els dos primers anys, i l’esforç que implicava viatjar de tant en tant a Madrid, en temps de vacances, al CSIC… Sens dubte, són massa històries, anècdotes i persones les que “han passat” per la meva tesi com per no intentar acabar-la, millor o pitjor però acabar-la. I per treure’m de sobre aquest malson que m’impedeix estudiar a fons altres coses.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-303745085863154624?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/303745085863154624/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=303745085863154624' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/303745085863154624'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/303745085863154624'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2009/08/voltes-amb-la-tesi.html' title='A voltes amb la tesi...'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/Sou8DGBJKeI/AAAAAAAAAJU/Fojmb_bZNv0/s72-c/sefarad.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8644152392268361446</id><published>2009-08-13T09:51:00.004+02:00</published><updated>2009-08-13T10:07:24.755+02:00</updated><title type='text'>LA UNITAT 731</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoPGGktueZI/AAAAAAAAAJM/oZncJYoXywg/s1600-h/Unit-731-photo-10.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369352996992743826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 127px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoPGGktueZI/AAAAAAAAAJM/oZncJYoXywg/s320/Unit-731-photo-10.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Sóc, com molts sabeu, un admirador de la cultura japonesa des de fa ja molts anys. La meva relació ha estat personal i acadèmica i en els mÚltiples viatges que he fet a aquell país, he après un munt de coses. No és estrany sentir-me a dir que, malgrat tot, no m’importaria gens tornar-hi per donar classe, encara que el “factor terratrèmol” és el que més em frena. Però tot i la meva admiració pels japonesos i sentir compassió per la gent que va patir les dues bombes atòmiques que els Estats Units van llençar sobre Hiroshima i Nagasaki, haig de dir que els pobles del costat, Corea i la Xina, estaven patint en aquells terribles anys la brutalitat aparentement increïble dels japonesos, en especial a principis del segle XX i durant la Segona Guerra Mundial. Les doloroses bombes atòmiques dels nord-americans van aturar de cop l'extrema perversió de l'exèrcit japonès.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo, que també he tingut la sort de viure a Corea del Sud i la Xina, he copsat moltes vegades les opinions dels seus habitants i he vist en primera persona els recels que encara hi ha. Els coreans van ser gairebé anorretas a tots nivells pels japonesos (1910-1945). A Harbin (Xina) vaig tenir l’oportunitat de visitar l’antic centre d’experimentació per a la guerra bacteriològica que l’exèrcit japonès va construir-hi, la temible Unitat 731, una mena de camp de concentració, en el més pur estil nazi (eren aliats), on es van cometre un seguit d’atrocitats que, d’entrada, no t’esperaries d’un japonès… Fa molts anys vaig visitar el camp de concentració de Buchenwald… doncs bé, en el camp de la Unitat 731 de Harbin vaig sentir les mateixes emocions perquè, al cap i a la fi, s’hi havien comès els mateixos crims contra la humanitat…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Us deixo uns links perquè us en feu una idea:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.unit-731.com/"&gt;http://www.unit-731.com/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.editorialbitacora.com/armagedon/unidad/unidad.htm"&gt;http://www.editorialbitacora.com/armagedon/unidad/unidad.htm&lt;/a&gt; (en castellà)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.ww2pacific.com/unit731.html"&gt;http://www.ww2pacific.com/unit731.html&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.theage.com.au/articles/2002/08/28/1030508070534.html"&gt;http://www.theage.com.au/articles/2002/08/28/1030508070534.html&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;I creiue-me quan us dic que no sento més simpatia per uns que per uns altres, és a dir, que xinesos, coreans i japonesos, tots, tenen les seves virtuts i els seus defectes. Fins i tot, us diria, jo que he viscut en els tres països, que se'm fa difícil elegir-ne un... encara que viure a la Xina actual és molt més "complicat"...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8644152392268361446?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8644152392268361446/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8644152392268361446' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8644152392268361446'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8644152392268361446'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2009/08/la-unitat-731.html' title='LA UNITAT 731'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoPGGktueZI/AAAAAAAAAJM/oZncJYoXywg/s72-c/Unit-731-photo-10.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5627446938513195516</id><published>2009-08-12T16:23:00.003+02:00</published><updated>2009-08-12T16:29:55.487+02:00</updated><title type='text'>Darrers articles a "La Voz"</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoLRnF7ibjI/AAAAAAAAAJE/hKcfpYeFrIY/s1600-h/header_logo.png"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5369084175316053554" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 260px; CURSOR: hand; HEIGHT: 102px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoLRnF7ibjI/AAAAAAAAAJE/hKcfpYeFrIY/s320/header_logo.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoLQxc_YbCI/AAAAAAAAAI8/RL9mqz_qhaM/s1600-h/header_logo.png"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Reprenc el blog i us dono els links dels meus darrers articles publicats al diari local mensual &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt;:&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Desembre 2008: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1041/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1041/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Gener 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1073/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1073/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Febrer 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1119/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1119/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Març 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1175/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1175/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Abril 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1223/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1223/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Maig 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1278/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1278/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Juny 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1330/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1330/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Juliol 2009: &lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/1371/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/1371/33/&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espero que us agradin. Gràcies i fins aviat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5627446938513195516?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5627446938513195516/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5627446938513195516' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5627446938513195516'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5627446938513195516'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2009/08/darrers-articles-la-voz.html' title='Darrers articles a &quot;La Voz&quot;'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SoLRnF7ibjI/AAAAAAAAAJE/hKcfpYeFrIY/s72-c/header_logo.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4237567908863844013</id><published>2008-12-01T22:55:00.005+01:00</published><updated>2008-12-01T23:05:02.122+01:00</updated><title type='text'>VENUS, LA LUNA Y JÚPITER</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STRdyturYVI/AAAAAAAAAHo/Sn0jp2ryyNc/s1600-h/foto_328687_CAS.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274944189407912274" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 180px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STRdyturYVI/AAAAAAAAAHo/Sn0jp2ryyNc/s320/foto_328687_CAS.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STRdjcU1ybI/AAAAAAAAAHg/gqvcCZVHvGM/s1600-h/foto_328687_CAS.jpg"&gt;&lt;/a&gt;Esta tarde hemos asistido a una de esas maravillas astronómicas que suceden cada cierto tiempo, en este caso, cada cinco años. Venus ha quedado oculta tras la Luna durante unos minutos y, cerca de estos astros, Júpiter se lo iba "mirando". Muy hermoso ver en el firmamento a los tres tan cerca. Hacía tiempo que no disfrutaba de una observación así.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Os paso el link de la noticia: &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://www.elperiodico.com/envN.asp?p=46&amp;amp;i=CAS&amp;amp;n=567059&amp;amp;h=081201" target="_blank"&gt;http://www.elperiodico.com/envN.asp?p=46&amp;amp;i=CAS&amp;amp;n=567059&amp;amp;h=081201&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;(Foto ASTER)&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4237567908863844013?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4237567908863844013/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4237567908863844013' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4237567908863844013'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4237567908863844013'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/12/venus-la-luna-y-jpiter.html' title='VENUS, LA LUNA Y JÚPITER'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STRdyturYVI/AAAAAAAAAHo/Sn0jp2ryyNc/s72-c/foto_328687_CAS.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-2854326824706652843</id><published>2008-11-29T21:52:00.001+01:00</published><updated>2008-11-29T21:56:01.320+01:00</updated><title type='text'>A BILBAO</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STGr6FuSpTI/AAAAAAAAAHY/j_4sM-RP73E/s1600-h/Bilbo-2.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5274185653084661042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 240px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STGr6FuSpTI/AAAAAAAAAHY/j_4sM-RP73E/s320/Bilbo-2.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Aquesta setmana he anat uns dies a Bilbao per participar en el “I Congreso Internacional de Estudios Chinos”, celebrat al Centro Cívico Bidarte de la capital biscaïna. El Congrés començava el dimarts al vespre i a mi em tocava presentar la meva ponència el dimecres de 16 a 19 h. I així va ser. Vaig parlar dels jueus de la província de Heilongjiang i, més concretament, de la seva capital, Harbin. És un tema bastant desconegut del qual no sóc expert sinó tan sols un “presentador”, atès que les circumstàncies de la vida van dur-me a viure durant dos anys en aquella zona de la Xina, una zona que desconeixia i que ara puc dir que va ser un encert anar-hi, “a pesar de los pesares”, que diríem en castellà. Vam aprofitar el viatge per visitar el Museu Guggenheim i anar a Andoain i Tolosa a saludar les amistats. Agur!&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-2854326824706652843?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/2854326824706652843/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=2854326824706652843' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2854326824706652843'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2854326824706652843'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/11/bilbao.html' title='A BILBAO'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/STGr6FuSpTI/AAAAAAAAAHY/j_4sM-RP73E/s72-c/Bilbo-2.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8159647162727899208</id><published>2008-11-07T16:08:00.005+01:00</published><updated>2009-08-19T10:22:45.952+02:00</updated><title type='text'>ORFEO</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SRRd16WvYQI/AAAAAAAAAGI/gF7u7xRSFXM/s1600-h/orfeo.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5265937045082038530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 234px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SRRd16WvYQI/AAAAAAAAAGI/gF7u7xRSFXM/s320/orfeo.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Feia gairebé un mes que no actualitzava el blog, i no és que no hi hagi matèria per escriure sinó que estat més embolicat amb això del Facebook. A més, he passat un parell de setmanes en baixa forma emocional, tristot... és normal, fins i tot necessari per reactivar-me. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Fa uns dies he recuperat l'Orfeo, de Monteverdi, una obra que he estat escoltant amb delit darrerament. El mite d'Orfeo em va impressionar força quan el vaig estudiar al batxillerat, i sempre l'he tingut present. A la imatge veieu Orfeo sortint de l'Hades amb la seva estimadíssima Euridice..., però el drama és a punt d'arribar... &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;I continuo estudiant la influència jueva al nord-est de la Xina i sóc a punt de començar també un postgrau sobre Islam. Tinc molte ganes de començar-lo perquè és un tema que sempre m'ha atret molt. A la carrera vaig fer dos anys de llengua àrab (que em van anar molt bé) i una assignatura d'història de l'Islam, que, en principi, em va resultar bastant difícil de pair. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Bon cap de setmana.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8159647162727899208?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8159647162727899208/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8159647162727899208' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8159647162727899208'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8159647162727899208'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/11/orfeo.html' title='ORFEO'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SRRd16WvYQI/AAAAAAAAAGI/gF7u7xRSFXM/s72-c/orfeo.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7333833508816626241</id><published>2008-10-09T08:50:00.002+02:00</published><updated>2008-10-09T08:55:16.842+02:00</updated><title type='text'>CIRQUE DU SOLEIL</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SO2qCvaid2I/AAAAAAAAAF4/8jnzYyBrPac/s1600-h/aerial_hoop.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5255043304275474274" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SO2qCvaid2I/AAAAAAAAAF4/8jnzYyBrPac/s320/aerial_hoop.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Més de quaranta anys he hagut d’esperar per entrar en un circ, i va ser ahir al vespre, a la carpa del &lt;em&gt;Cirque du Soleil.&lt;/em&gt; Va ser una sensació controlada, és a dir, la curiositat i la reflexió van ser més fortes que no pas la il.lusió i la joia. Si haig de sincer, el circ mai no m’ha cridat tant l’atenció com per anar-hi sovint. Al llarg de la vida he assistit  a espectacles de carrer i teatres (em van impressionar molt els Acròbates de Shanghai vistos a Shanghai mateix i després de corrér com a bojos per la ciutat perquè fèiem tard). Tanmateix, vull dir que, d’adolescent, vaig aprendre jo solet a fer alguns malabars amb pilotetes i a caminar cap per avall. I, és clar, sempre m’ha agradat canta i ballar, encara que fos a la meva manera. Per tot això, l’any 2002 vaig atrevir-me a fer un curset de pallasso, a Barcelona, amb el pallasso Àlex Navarro i la pallassa Caroline Dream… tot plegat va ser una mica desastre perquè no vaig sortir-me’n: això d’haver de treballar les emocions al límit mai no m’ha estat fàcil i no vaig poder vèncer la sensació de ridícul, cosa que no m’ha passat mai a les classes al davant dels alumnes o en els congressos al davant d’il.lustres catedràtics, sovint. Fins i tot, hi va haver una època en què el fet d'anar a classe era como una mena de representació teatral i els alumnes em feien de públic. El fet de ser professor de català i espanyol per a estrangers m’ha donat molta llibertat de moviments, i mai més ben dit, a l’escenari-aula. He hagut de treballar els gestos, els sons, la mímica i, fins i tot, les emocions. I crec que, d’això, sí que me n’he sortit sempre prou bé.  En fi, sigui com sigui, em sento molt més home de lletres que no d’escenaris. L’herència teatral dels avantpassats la canalitzo molt millor a les aules i sobre el paper en blanc que no pas a les places o els escenaris. Ho reconec. I és per això que ahir, al &lt;em&gt;Cirque de Soleil&lt;/em&gt; vaig poder, al final, il.lusionar-me amb el que jo moltes vegades he pretès: l’espectacle poètic. &lt;em&gt;Fantastique!&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7333833508816626241?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7333833508816626241/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7333833508816626241' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7333833508816626241'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7333833508816626241'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/10/cirque-du-soleil.html' title='CIRQUE DU SOLEIL'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SO2qCvaid2I/AAAAAAAAAF4/8jnzYyBrPac/s72-c/aerial_hoop.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8609593285820188259</id><published>2008-10-05T21:47:00.004+02:00</published><updated>2008-10-06T11:08:33.692+02:00</updated><title type='text'>CARPE DIEM</title><content type='html'>&lt;div style="TEXT-ALIGN: justify"&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOkdTVD_gNI/AAAAAAAAAFY/fi2EGVEa08w/s1600-h/William-Adolphe_Bouguereau_%281825-1905%29_-_The_Youth_of_Bacchus_%281884%29.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5253762658213003474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: pointer; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOkdTVD_gNI/AAAAAAAAAFY/fi2EGVEa08w/s320/William-Adolphe_Bouguereau_%281825-1905%29_-_The_Youth_of_Bacchus_%281884%29.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Un cap de setmana més és a punt d'acabar. Demà, dilluns, entrem en la segona setmana d'octubre. Dimarts és dia 7: fa un any va morir la mare de la meva companya. Aleshores vaig publicar un escrit que no va ser entès per molta gent. Les crítiques que vaig escoltar no van ser gaire bones. Em sap greu que no s'entengués però no hi puc fer res, tothom no està dotat del sentit de la poesia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ens trobem tot just començant un periode de crisi que ja veurem com i quan acaba. Mentrestant, i aprofitant la conjuntura present: &lt;span style="FONT-STYLE: italic"&gt;carpe diem!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8609593285820188259?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8609593285820188259/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8609593285820188259' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8609593285820188259'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8609593285820188259'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/10/carpe-diem.html' title='CARPE DIEM'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOkdTVD_gNI/AAAAAAAAAFY/fi2EGVEa08w/s72-c/William-Adolphe_Bouguereau_%281825-1905%29_-_The_Youth_of_Bacchus_%281884%29.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-2941635412176033559</id><published>2008-09-29T10:55:00.002+02:00</published><updated>2008-09-29T11:04:50.274+02:00</updated><title type='text'>LA TARDOR</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOCaGj2FPPI/AAAAAAAAAFI/QWsodGsH3nQ/s1600-h/oto%C3%B1o.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5251366603005967602" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOCaGj2FPPI/AAAAAAAAAFI/QWsodGsH3nQ/s320/oto%C3%B1o.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquí publico el meu darrer article a &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/898/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/898/33/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;Ja sóc a la tardor&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Ja ha començat la tardor, l’estiu queda enrere, un altre… i ja puc dir que he arribat a la meitat teòrica de la meva vida, una vida que, malgrat tot, no canviaria per cap altra. No obstant això, tinc la sensació que podia haver fet moltes més coses de les que he fet, que m’he esforçat només el mínim i que, fent-ho, ja m’estava bé. En això és evident que l’únic responsable sóc jo mateix. Des de l’adolescència, m’he passat bona part de les hores d’oci sense fer cap gran cosa més que pensar o dormir… dormir no només per descansar sinó per ànsies de somiar, de viure històries irreals o veure móns imaginaris. He desitjat poder fer una migdiada, per exemple, per somiar o per mirar de trobar respostes que en estat de vigília sovint no havia estat capaç de trobar. De xaval, però, també passava moltes hores llegint i escrivint. Ja sé que el verb escriure sona molt pretenciós. Només constato el fet d’escriure per escriure, d’haver-ho fet de manera més o menys sistemàtica a partir dels disset anys per pura necessitat d’explicar-me a mi mateix el que m’estava passant a la vida o el que estava sentint o imaginant. Aquests escrits primerencs els tinc desats en un parell d’arxivadors de cartró i, fins i tot, alguns dels fulls ja comencen a engroguir-se… En aquells famosos anys 80 encara no teníem ordinadors i, és clar, la gran majoria de fulls estan escrits a mà. Gairebé no m’hi reconec, en aquella llunyana cal.ligrafia. Hi ha, però, una petita part escrita a màquina, amb una Olivetti Dora que no sempre era a casa. El dia que hi era, esclatava una mena de festa major dels sentits per a mi perquè teclejar-la em feia sentir gran, poderós… semblava com si els meus pensaments pel sol fet d’escriure’ls amb aquell artilugi havien de ser més contundents que escrits amb el bic de sempre… fantasies d’adolescent, ja ho veieu… &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;No sé ben bé per què us n’he parlat avui, d’això… Com he dit al principi, sento que la meva pròpia tardor --i no només l’astronòmica-- acaba de començar, que amb una mica de sort em queden quaranta anys més de vida i que hauria d’aprofitar-los de manera molt més intel.ligent que fins ara. Pero tampoc no m’amoïna gaire…&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-2941635412176033559?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/2941635412176033559/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=2941635412176033559' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2941635412176033559'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2941635412176033559'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/09/la-tardor.html' title='LA TARDOR'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOCaGj2FPPI/AAAAAAAAAFI/QWsodGsH3nQ/s72-c/oto%C3%B1o.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6950933063778890848</id><published>2008-09-23T21:24:00.004+02:00</published><updated>2008-09-23T21:34:33.981+02:00</updated><title type='text'>COMPASSIÓ</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SNlEbCC2SEI/AAAAAAAAAFA/2OSPoK2TQUA/s1600-h/voltor+negre.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SNlEbCC2SEI/AAAAAAAAAFA/2OSPoK2TQUA/s320/voltor+negre.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5249302071872997442" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Forces obscures del passat no gaire llunyà tornen a envoltar-me a mi i als meus companys i companyes de feina. Tornen els voltors d'altres èpoques a sobrevolar-nos, amb la gran diferència que ara per ara la carronya no som nosaltres sinó ells mateixos. És una llàstima viure esclau de les pròpies i més baixes passions. Així només s'aconsegueix acabar-se de guanyar un mateix l'Infern. És compassió l'únic sentiment sincer que em desperten aquests comportaments. I, si us plau, que em perdonin els voltors per tan desafortunada comparació amb els humans.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6950933063778890848?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6950933063778890848/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6950933063778890848' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6950933063778890848'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6950933063778890848'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/09/compassi.html' title='COMPASSIÓ'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SNlEbCC2SEI/AAAAAAAAAFA/2OSPoK2TQUA/s72-c/voltor+negre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1762087224377577250</id><published>2008-09-14T08:08:00.006+02:00</published><updated>2008-09-14T20:41:56.120+02:00</updated><title type='text'>EL DESTÍ ESTÀ ESCRIT</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SMyuEOXpeSI/AAAAAAAAAE4/sESCPKuswl0/s1600-h/khalo.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SMyuEOXpeSI/AAAAAAAAAE4/sESCPKuswl0/s320/khalo.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5245759053579778338" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;                                                                                (Frida Khalo, genial)&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des que vaig tornar de vacances, cada setmana he anat descobrint coses noves pel que fa a la meva família, tant paterna com materna. Coses sorprenents i doloroses alhora. No obstant això, crec que el destí ha escrit un guió que mai no m'hauria imaginat, i no em desagrada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;És per això que no tinc pressa per assolir les pròximes etapes. Tot se succeeix de manera ordenada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estic content, sorprès i amb una curiosa sensació de tranquil.litat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;Carpe diem.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1762087224377577250?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1762087224377577250/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1762087224377577250' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1762087224377577250'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1762087224377577250'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/09/el-dest-est-escrit.html' title='EL DESTÍ ESTÀ ESCRIT'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SMyuEOXpeSI/AAAAAAAAAE4/sESCPKuswl0/s72-c/khalo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7929783921028519876</id><published>2008-08-28T12:38:00.004+02:00</published><updated>2008-08-28T12:46:34.052+02:00</updated><title type='text'>PARAULES PER A LA COSINA MORTA</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SLaAMUzKLeI/AAAAAAAAAEo/g2GodXKoiA4/s1600-h/rosas_rojas_ub030.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5239516165722222050" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SLaAMUzKLeI/AAAAAAAAAEo/g2GodXKoiA4/s320/rosas_rojas_ub030.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Avui he sabut que la meva cosina, la Lídia Isern Guilera (26 anys), va morir fa uns mesos mentre era a Canàries. Segons paraules del seu germà Jordi, la Lídia es va suicidar. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Certament, feia bastants anys que no la veia i no teníem pas contacte. L'última imatge que en guardo és de principis del 2000 quan van venir ella i el seu pare (el meu oncle, mort fa dos anys) un dia a Castelldefels. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;No obstant això, vull tenir unes paraules de record per a ella i imaginar-me que ara, sigui on sigui, ha trobat la pau que no va trobar al món, al costat, ja eternament, de son pare.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Adéu.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7929783921028519876?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7929783921028519876/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7929783921028519876' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7929783921028519876'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7929783921028519876'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/08/paraules-per-la-cosina-morta.html' title='PARAULES PER A LA COSINA MORTA'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SLaAMUzKLeI/AAAAAAAAAEo/g2GodXKoiA4/s72-c/rosas_rojas_ub030.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8979378640149672527</id><published>2008-08-15T19:44:00.003+02:00</published><updated>2008-08-15T19:58:07.377+02:00</updated><title type='text'>UN POCO MÁS</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKXA3mTIVwI/AAAAAAAAAEg/sPXOjH3m1Yo/s1600-h/Pante%C3%B3n-3-agosto+2008.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5234802203294193410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKXA3mTIVwI/AAAAAAAAAEg/sPXOjH3m1Yo/s320/Pante%C3%B3n-3-agosto+2008.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Insisto de nuevo con alguna foto más del panteón donde reposa mi abuelo paterno, como bien se aprecia en el grabado. Murió con 68 años, de insuficiencia cardiorrespiratoria, en el Hospital Militar de Valladolid (que ya no existe). Desde que volvimos de tierras castellanas, voy dándole vueltas a la cabeza y no dejan de planteárseme preguntas y aparecérseme escenarios imaginarios imposibles. Son tantos los secretos y silencios en mi familia paterna que, incluso, da rabia que así sea. En mi caso, no he conocido al abuelo enterrado ni a su hijo, mi padre biológico... Son, pues, muchos los vacíos por llenar y, poco a poco, los voy llenando y, con ello, aferrándome a una cordura a veces difícil de amarrar. El equilibrio emocional es algo que se me antoja a menudo lejano, como a tantos otros "heridos" o "abandonados" que pululan por ahí.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8979378640149672527?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8979378640149672527/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8979378640149672527' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8979378640149672527'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8979378640149672527'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/08/un-poco-ms.html' title='UN POCO MÁS'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKXA3mTIVwI/AAAAAAAAAEg/sPXOjH3m1Yo/s72-c/Pante%C3%B3n-3-agosto+2008.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6301062422639890015</id><published>2008-08-13T10:23:00.003+02:00</published><updated>2008-08-13T10:35:57.264+02:00</updated><title type='text'>PANTEÓN FAMILIAR</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKKaTdPJNoI/AAAAAAAAAEY/R7cSedQdIwo/s1600-h/Pante%C3%B3n-1-agosto+2008.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5233915376014276226" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKKaTdPJNoI/AAAAAAAAAEY/R7cSedQdIwo/s320/Pante%C3%B3n-1-agosto+2008.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Aquí me veis ante el recién descubierto panteón familiar donde reposa mi abuelo paterno, Don Víctor Stanckowich Stancko, junto con su segunda esposa, Doña María del Carmen Cordero Dubla, en el cementerio del Carmen en Valladolid capital. La titularidad de este panteón pasará a mis manos muy pronto... y ya tengo mi lugar de descanso eterno...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Sin embargo, no he podido encontrar la tumba de mi abuela paterna, Doña Elisa Alonso, porque desconozco su segundo apellido. No obstante, en este cementerio hay dos señoras enterradas con el mismo nombre y primer apellido. Cambia, lógicamente, el segundo: Doña Elisa Alonso Alonso; y Doña Elisa Alonso Vigeriego. Una de las dos podría ser mi abuela. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Continuará...&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6301062422639890015?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6301062422639890015/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6301062422639890015' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6301062422639890015'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6301062422639890015'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/08/panten-familiar.html' title='PANTEÓN FAMILIAR'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SKKaTdPJNoI/AAAAAAAAAEY/R7cSedQdIwo/s72-c/Pante%C3%B3n-1-agosto+2008.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7315140764540557594</id><published>2008-08-02T09:48:00.003+02:00</published><updated>2008-08-02T10:05:23.720+02:00</updated><title type='text'>Ecos cernudianos</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJQRi4RgevI/AAAAAAAAAEQ/8yljAfu6r4A/s1600-h/cernuda.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5229824358203030258" style="margin: 0px 10px 10px 0px; float: left;" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJQRi4RgevI/AAAAAAAAAEQ/8yljAfu6r4A/s320/cernuda.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Siempre que llega el verano, me encanta releer a Cernuda, pero no a cualquier hora, sino al atardecer y frente al Mediterráneo. Me gusta leer sus versos con la húmeda voz del mar al fondo y la brisa envolviéndolo todo. Ayer releyendo poemas suyos en la clásica &lt;em&gt;Antología&lt;/em&gt; de Cátedra, quedé extrañamente fascinado por una estrofa de un poema que ya conocía pero que hasta ayer no había interiorizado verdaderamente. Se trata de la última estrofa del poema "A un poeta futuro" (&lt;em&gt;Como quien espera al alba&lt;/em&gt; (1941-1944)). Y me doy cuenta ahora también que algunos de mis torpes versos tienen &lt;span style="font-style: italic;"&gt;ecos cernudianos&lt;/span&gt;...&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Os copio la estrofa para la reflexión:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Cuando en días venideros, libre el hombre &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Del mundo primitivo a que hemos vuelto&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt; De tiniebla y de horror, lleve el destino &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Tu mano hacia el volumen donde yazcan &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Olvidados mis versos, y lo abras, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Yo sé que sentirás mi voz llegarte, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;No de la letra vieja, mas del fondo &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Vivo en tu entraña, con un afán sin nombre &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Que tú dominarás. Escúchame y comprende. &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;En sus limbos mi alma quizá recuerde algo, &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Y entonces en ti mismo mis sueños y deseos &lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Tendrán razón al fin, y habré vivido.&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7315140764540557594?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7315140764540557594/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7315140764540557594' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7315140764540557594'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7315140764540557594'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/08/ecos-cernudianos.html' title='Ecos cernudianos'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJQRi4RgevI/AAAAAAAAAEQ/8yljAfu6r4A/s72-c/cernuda.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4836936982403532813</id><published>2008-07-30T18:25:00.002+02:00</published><updated>2008-07-30T18:33:51.515+02:00</updated><title type='text'>CONTES GITANOS</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJCXS1rLmuI/AAAAAAAAAEI/e7-Xi4gA_HA/s1600-h/caravanas.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5228845517278780130" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJCXS1rLmuI/AAAAAAAAAEI/e7-Xi4gA_HA/s320/caravanas.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Us copio el  darrer escrit que he publicat a &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt; (juliol-agost 08)&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/810/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/810/33/&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;Contes gitanos&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;Fa uns dies en un dinar xerràvem de temes diversos i no sé per què algú va començar a parlar dels gitanos, que no volien integrar-se i, a més, no volien treballar. Aquí va ser quan el meu quart de sang zíngara es va escalfar més de l’habitual i vaig negar aquests tòpics tan estesos i que són molt més injustos que reals. Ningú no va quedar convençut del que vaig defensar i vaig adonar-me que em miraven alguns com un bitxo raro, tot un elogi per a mi. Dins la rica literatura oral gitana, hi ha un conte, d’un informant espanyol, titulat “Menjereu, però no treballareu” en què, trencant l’absurda i perniciosa idea que els gitanos van fabricar els claus amb què crucificaren el Crist,  el mateix Crist els beneeix en el conte assegurant-los per sempre el menjar, sense haver de treballar, perquè van ser els gitanos mateix el únics que se li atansaren al Calvari per donar-li de veure. N’hi ha un altre, procedent d’un informant de Bòsnia, titulat “L’origen de l’home”, que explica com d’una gota de suor de Déu en l’acte de la Creació va sorgir el primer gitano i com, per aquest motiu i des de la gènesi del món, ell i la seva descendència estaven destinats a treballar durament. Dos contes amb dos missatges diferents però, alhora, complementaris. Els gitanos treballen tant o més que qualsevol altre, però és cert que no conceben les seves vides en funció del treball. I quin mal hi ha en això?  Literatura a banda, i més enllà de l’ètnia a la qual pertanyi cadascú, costa d’alliberar-se encara dels prejudicis culturals vers la diferència, o sí?&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4836936982403532813?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4836936982403532813/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4836936982403532813' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4836936982403532813'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4836936982403532813'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/contes-gitanos.html' title='CONTES GITANOS'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SJCXS1rLmuI/AAAAAAAAAEI/e7-Xi4gA_HA/s72-c/caravanas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8567095421502046622</id><published>2008-07-25T22:48:00.003+02:00</published><updated>2008-07-25T22:55:56.246+02:00</updated><title type='text'>Karadzic, a La Haya</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIo9mM6V_LI/AAAAAAAAAEA/MddfDV3uZc4/s1600-h/radovan.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5227058044027141298" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIo9mM6V_LI/AAAAAAAAAEA/MddfDV3uZc4/s320/radovan.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Ayer, 24 de julio, me publicaron en &lt;em&gt;El Periódico&lt;/em&gt; una carta en la que comento la detención de Karadzic. La podéis leer en el link: &lt;a href="http://www.elperiodico.com/envN.asp?n=529518"&gt;www.elperiodico.com/envN.asp?n=529518&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Cartas de los lectores&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;em&gt;Serbia se acerca a la UE tras la entrega de Karadzic&lt;/em&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;em&gt;Moisés Stankowich, Castelldefels&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;El carnicero de Bosnia, Radovan Karadzic, ha sido detenido en Belgrado a los pocos días de que se cumplieran 13 años de la terrible masacre de Srebrenica. El gobierno actual proeuropeo de Serbia ha entendido que por el camino de la no cooperación con Europa se estaban cerrando las puertas de la UE, algo que no se pueden permitir. Por eso se imponía una política arriesgada de gestos, y la entrega de Karadzic es un buen comienzo para devolver la credibilidad a las autoridades y al pueblo serbio y para darles descanso y honor a las víctimas y a sus familiares.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;em&gt;Hay que señalar que el Tribunal Penal Internacional para la Antigua Yugoslavia (TPIY) ya había apuntado que, entre el 11 y el 19 de julio de 1995, las fuerzas serbobosnias y otros grupos habían asesinado a entre 7.000 y 8.000 bosniomusulmanes de diferentes edades, y que la gran mayoría de ellos no podían haber muerto en combate, sino en ejecuciones. El TPIY se congratulaba del arresto de Karadzic y añadía: "Conscientes de los graves cargos que se le imputan, este tribunal es consciente también de que Karadzic disfruta de la presunción de inocencia y se compromete a realizar todo lo que esté dentro de sus competencias para asegurar un juicio público y justo de acuerdo con el derecho internacional". Es la fraseología debida en estos casos porque si recordamos esos cargos --genocidio, complicidad en genocidio, exterminio, asesinato, asesinato premeditado, deportación, actos inhumanos y secuestro--, un negro futuro se le augura tanto a Karadzic como a otro personaje incluso más siniestro, Ratko Mladic, a quien esperamos ver muy pronto también en manos de la justicia.&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8567095421502046622?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8567095421502046622/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8567095421502046622' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8567095421502046622'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8567095421502046622'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/karadzic-la-haya.html' title='Karadzic, a La Haya'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIo9mM6V_LI/AAAAAAAAAEA/MddfDV3uZc4/s72-c/radovan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8870480196827641561</id><published>2008-07-24T21:48:00.003+02:00</published><updated>2008-07-24T22:07:17.566+02:00</updated><title type='text'>Lucía Yan</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIjda7h-rDI/AAAAAAAAAD4/a9sqZ2kZJvE/s1600-h/HEIDA1.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5226670822290009138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIjda7h-rDI/AAAAAAAAAD4/a9sqZ2kZJvE/s320/HEIDA1.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Esta nueva foto me ha sido enviada por Lucía Yan (&lt;em&gt;Yan Yan&lt;/em&gt;), una alumna muy especial (la segunda por la izquierda) que nos acompañó en China en momentos de incertidumbre y confusión. Con ella participamos en algunos reportajes periodísticos muy interesantes de la vida cotidiana de la China del norte. Su ayuda, durante nuestro primer año en Harbin, fue fundamental y se lo agradezco públicamente desde este blog. &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;Lucía dará tambié clases de español en la ciudad de Chanchung, en la provincia de Jilin, al sur de la de Heilongjiang... Sé que será una muy buena profesora y le animo de verdad.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8870480196827641561?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8870480196827641561/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8870480196827641561' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8870480196827641561'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8870480196827641561'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/luca-yan.html' title='Lucía Yan'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIjda7h-rDI/AAAAAAAAAD4/a9sqZ2kZJvE/s72-c/HEIDA1.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1490209398971943826</id><published>2008-07-19T23:51:00.004+02:00</published><updated>2008-07-20T00:01:22.078+02:00</updated><title type='text'>PESSIMISME</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIJjijR1JHI/AAAAAAAAADw/Pm4bTFrf1G4/s1600-h/sc05es.jpg"&gt;&lt;img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIJjijR1JHI/AAAAAAAAADw/Pm4bTFrf1G4/s320/sc05es.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224847962939925618" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Malgrat el meu somriure gairebé etern i la imatge que molta gent té de mi com d'algú que sembla feliç, res més lluny de la realitat. És cert que no puc evitar somriure però també és cert que dia rere dia creix el meu pessimisme i una certa personalitat antisocial. Ho sento... o no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-style: italic;"&gt;(A pesar de mi sonrisa casi eterna y la imagen que mucha gente tiene de mí como de alguien que parece feliz, nada más lejos de la realidad. Es cierto que no puedo evitar sonreír pero también es cierto que día tras día crece mi pesimismo y una cierta personalidad antisocial. Lo siento... o no).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1490209398971943826?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1490209398971943826/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1490209398971943826' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1490209398971943826'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1490209398971943826'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/pessimisme.html' title='PESSIMISME'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SIJjijR1JHI/AAAAAAAAADw/Pm4bTFrf1G4/s72-c/sc05es.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7950370237084202164</id><published>2008-07-06T20:44:00.004+02:00</published><updated>2008-07-06T21:27:51.937+02:00</updated><title type='text'>MARIA-MERCÈ MARÇAL</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SHES1LBfefI/AAAAAAAAADg/1g8l1jYBQtg/s1600-h/mar%C3%A7al.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219974147800529394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SHES1LBfefI/AAAAAAAAADg/1g8l1jYBQtg/s320/mar%C3%A7al.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Ahir dissabte van complir-se 10 anys de la mort de la gran poeta catalana Maria-Mercè Marçal, un esperit noble i sensible d'aquells que molt de tant en tant apareixen en la història del món. No sóc un gran entès en la seva obra però, des que vaig descobrir els seus versos ja fa alguns anys, sempre l'he tinguda present en la meva vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Us copio aquí una mostra de la seva grandesa poètica i personal:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des de&lt;em&gt; Cau de llunes&lt;/em&gt; (1977),&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Divisa&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,&lt;br /&gt;de classe baixa i nació oprimida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I, particularment, uns versos que m'han colpit sempre molt i que he dut amb mi allà on he anat (i aniré):&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Des de &lt;em&gt;Raó del cos&lt;/em&gt; (2000, pòstumament):&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;“Morir: potser només…”&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Morir: potser només&lt;br /&gt;perdre forma i contorns&lt;br /&gt;desfer-se, ser&lt;br /&gt;xuclada endins&lt;br /&gt;de l’úter viu,&lt;br /&gt;matriu de déu&lt;br /&gt;mare: desnéixer.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Més poemes a &lt;a href="http://www.geocities.com/nopotsermentida1/Marcal.doc"&gt;http://www.geocities.com/nopotsermentida1/Marcal.doc&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La Maria-Mercè és més viva que mai.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7950370237084202164?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7950370237084202164/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7950370237084202164' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7950370237084202164'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7950370237084202164'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/maria-merc-maral.html' title='MARIA-MERCÈ MARÇAL'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SHES1LBfefI/AAAAAAAAADg/1g8l1jYBQtg/s72-c/mar%C3%A7al.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1632697862713396479</id><published>2008-07-05T14:35:00.003+02:00</published><updated>2008-07-05T14:50:34.242+02:00</updated><title type='text'>¡CÓMO PASA EL TIEMPO!</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SG9rfpDUkXI/AAAAAAAAADY/SlKMTWuphdE/s1600-h/chuuan5%5B1%5D.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5219508684485595506" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SG9rfpDUkXI/AAAAAAAAADY/SlKMTWuphdE/s320/chuuan5%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; En esta simpática foto vemos a tres alumnas más de la Universidad de Heilongjiang (Harbin, China). A la derecha, Claudia; a la izquierda, Cecilia; y en el centro, Julia, que es quien me ha enviado la foto (y doce más). Julia es Scorpio como yo y me hace feliz que sigamos en contacto. En el resto de fotos he ido apreciando la "asombrosa" metamorfosis de los alumnos y alumnas. Yo los conocí en primer curso. Ahora han acabado el tercero y las chicas, especialmente, empiezan a maquillarse y adelgazar para encontrar un buen trabajo (e incluso un marido). En Corea aún era más bestia ya que en el curriculum tenían que poner su peso y su altura. Ahora no sé. ¡Qué fuerte! &lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;En cualquier caso, me alegra mucho ver que, aunque en un país tan limitador como el suyo, mantienen esa alegría propia de los estudiantes. La vida empieza al salir de la universidad. Lo saben también.&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1632697862713396479?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1632697862713396479/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1632697862713396479' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1632697862713396479'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1632697862713396479'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/07/cmo-pasa-el-tiempo.html' title='¡CÓMO PASA EL TIEMPO!'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SG9rfpDUkXI/AAAAAAAAADY/SlKMTWuphdE/s72-c/chuuan5%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-9181865540960649140</id><published>2008-06-28T21:09:00.002+02:00</published><updated>2008-06-28T21:15:36.199+02:00</updated><title type='text'>TETRAGRAMMATON</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGaMlK1X5TI/AAAAAAAAADQ/3lPvl5KG4oo/s1600-h/tetragrama.gif"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGaMlK1X5TI/AAAAAAAAADQ/3lPvl5KG4oo/s320/tetragrama.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5217011788546565426" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;  &lt;p style="text-align: center;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma;"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(TETRAGRAMMATON  DIVINO)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma;"&gt;Hace unos días que he retomado con cierta ilusión mis temas de divulgación, por lo que rescato uno que me ha quedado medio en el tintero desde mis días como profesor en Seúl (1993-97). En aquel tiempo quería escribir un breve artículo divulgativo sobre la vocalización del Tetragrammaton divino (YHWH&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma;"&gt;&lt;span style=""&gt;&lt;/span&gt;) para explicar la errónea lectura de la forma incorrecta *Yehowá (Jehová), forma que los hebraístas conocemos técnicamente como “lectura errónea de un &lt;i&gt;qeré perpetuum&lt;/i&gt;”. La explicación desde la posición judía ya la conozco (&lt;i&gt;Adonai&lt;/i&gt;), y ya escribí un artículo hace años exponiéndola. Ahora me gustaría recavar información sobre la lectura católica “Yavé”, cuya vocalización parece más ligada a cuestiones gramaticales, en este caso de morfología verbal. Si alguien sabe de algún estudio o artículo, le agradeceré mucho la referencia. Yo, por mi parte, ya he empezado la búsqueda. Gracias.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-9181865540960649140?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/9181865540960649140/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=9181865540960649140' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/9181865540960649140'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/9181865540960649140'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/tetragrammaton.html' title='TETRAGRAMMATON'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGaMlK1X5TI/AAAAAAAAADQ/3lPvl5KG4oo/s72-c/tetragrama.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-703723460507015114</id><published>2008-06-27T21:13:00.003+02:00</published><updated>2008-06-27T21:24:09.078+02:00</updated><title type='text'>Reflexions lingüístiques</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGU8LHJ7-PI/AAAAAAAAADI/IFYJJ4-Nhq8/s1600-h/Placa+Sinagoga+principal+Harbin.JPG"&gt;&lt;img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGU8LHJ7-PI/AAAAAAAAADI/IFYJJ4-Nhq8/s320/Placa+Sinagoga+principal+Harbin.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5216641904975542514" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(Placa en xinès mandarí, anglès i hebreu que trobem a la sinagoga principal de Harbin (Xina). Actualment, no és lloc de culte sinó que aplega diversas botigues i, fins i tot, una cafeteria, molt en la línia d'aprofitament i transformació asiàtics).&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Copio (i dono el link) del meu darrer article a &lt;span style="font-style: italic;"&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/span&gt;:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;http://lavoz.cat/content/view/752/33/&lt;br /&gt; &lt;h3&gt;De les Judeollengües&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/h3&gt;  &lt;p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma;"&gt;Les darreres setmanes, per una raó o una altra, he tornat a tenir entre mans, voltant, el sempre apassionant tema de la cultura sefardita, concretament, la llengua. Quan estudiava al CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), a Madrid, el meu director de tesi d’aleshores, el Dr. Iacob M. Hassan (&lt;i&gt;z’’l&lt;/i&gt;) ja em va advertir que fer entendre a hispanistes i romanistes que la llengua sefardita era d’estudi més propi de les seves especialitats que no pas d’hebraistes i semitistes com nosaltres no seria una tasca fàcil, que molt sovint toparia amb la seva acadèmica “incomprensió” i la nul.la voluntat d’aprendre- ’s l’alefat hebraic (de només 22 lletres) i començar a transcriure uns textos hebraics en aparença però castellans en essència. I tenia raó. Val a dir que la variant del castellà dels sefardites va ser fins a la &lt;i&gt;Shoah&lt;/i&gt; una llengua aljamiada. Sé que és un xic complex visualitzar això que estic dient ara en fred, però sí que hem de tenir clar que, dissortadament, la llengua sefardita i, per tant, bona part de la seva cultura roman (i romandrà) desconeguda a la mateixa Sefarad, la terra de la qual van ser expulsats els hispano-jueus per convertir-se, amb el pas del temps i lluny de la península ibèrica, en sefardites pròpiament dits. Jo, al final, no vaig arribar a acabar una tesi doctoral sobre poesia sefardita però, a vegades, me la miro i penso que seria bó de compartir amb algú una mica d’aquells coneixements adormits, ni que sigui per pura i simple curiositat. És per això que, tan aviat com tingui temps, proposaré a la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements l’estudi (o una introducció, més ben dit) de la llengua sefardita, altrament dita Ladino, Judeoespañol, Judezmo, Espanyolit, etc. I si hi ha algú que s’animi a donar-nos algunes lliçons de la llengua jiddisch de les comunitats jueves asquenasites o, si volem embolicar una mica més la troca, de la llengua romanò, &lt;i&gt;lingua franca&lt;/i&gt; del poble gitano (&lt;i&gt;o rromanò thèm&lt;/i&gt;) arreu del món, que es posi en contacte amb mi sense dilació. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/p&gt;  &lt;p style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;"&gt;&lt;!--[if !supportEmptyParas]--&gt; &lt;!--[endif]--&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-703723460507015114?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/703723460507015114/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=703723460507015114' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/703723460507015114'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/703723460507015114'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/reflexions-lingstiques.html' title='Reflexions lingüístiques'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SGU8LHJ7-PI/AAAAAAAAADI/IFYJJ4-Nhq8/s72-c/Placa+Sinagoga+principal+Harbin.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4185984475999326427</id><published>2008-06-22T20:19:00.005+02:00</published><updated>2008-06-28T20:28:42.806+02:00</updated><title type='text'>Una altra "graduada"</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6Z_14p5aI/AAAAAAAAADA/ShYzHeVltlM/s1600-h/Flora-2008.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214774740617127330" style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center;" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6Z_14p5aI/AAAAAAAAADA/ShYzHeVltlM/s320/Flora-2008.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Finalment, penjo una altra foto que acabo de rebre d'una altra ex alumna que acaba de llicenciar-se ("graduar-se" diuen allà) en Llengua i Cultura Espanyoles per la Universitat de Heilongjiang. Aquesta noia es diu Flora Fang (Fang Chao) i es vol dedicar als negocis, a diferència de l'altra alumna, la Sofia Wei, que ja és professora d'espanyol i traductora. La Flora és d'una família mitjana amb "possibles", perquè tenen una pastisseria. Sempre se la veia molt ben vestida i ben plantada, imagino que això es devia també perquè ella i el seu nòvio, l'Antonio Zhao (Zhao Liang), eren els "jefes" de la classe, càrrec que els anava molt bé amb el seu caràcter fort, especialment la Flora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, molta sort i espero que ens retrobem algun dia.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4185984475999326427?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4185984475999326427/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4185984475999326427' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4185984475999326427'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4185984475999326427'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/una-altra-graduada.html' title='Una altra &quot;graduada&quot;'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6Z_14p5aI/AAAAAAAAADA/ShYzHeVltlM/s72-c/Flora-2008.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-9054207020694743583</id><published>2008-06-22T20:00:00.001+02:00</published><updated>2008-06-22T20:12:38.246+02:00</updated><title type='text'>Parles mandarí?</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6TZIH__bI/AAAAAAAAAC4/Dm64fy2HBPM/s1600-h/Harbin-08.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5214767478428663218" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6TZIH__bI/AAAAAAAAAC4/Dm64fy2HBPM/s320/Harbin-08.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Fa uns dies el meu ex alumne Juan Apolo (el primer ajupit per la dreta) m'ha enviat aquesta foto de final de curs. Com han canviat alguns! La foto està presa davant de l'edfici núm. 2 a peu de pista d'atletisme, al bell mig del campus de la Universitat de Heilongjiang, a la ciutat de Harbin, capital de la provincia de Heilongjiang. Com ja he dit alguna altra vegada, vaig viure i treballar com a professor d'espanyol en aquesta ciutat xinesa del 2005 al 2007.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;El Juan Apolo és un alumne força aplicat amb el curiós handicap que, en entrar a la universitat, a més d'estudiar espanyol havia d'estudiar xinès mandarí, l'oficial, llengua que ell no domina i que ha de fer-ho si vol prosperar en el seu país. Això em va fer reflexionar sobre la diversitat lingüística i cultural de la Xina. El que passa és que la llengua local és la que s'estudia primer i el mandarí s'estudia com a "llengua estrangera" per poder-se entendre entre províncies. Pensem que la Xina és un país enorme i farcit de llengües i dialectes i ètnies, encara que l'ètnia Han, la dominant, arriba a més del 90% d'implantació. &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-9054207020694743583?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/9054207020694743583/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=9054207020694743583' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/9054207020694743583'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/9054207020694743583'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/blog-post.html' title='Parles mandarí?'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SF6TZIH__bI/AAAAAAAAAC4/Dm64fy2HBPM/s72-c/Harbin-08.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7554155901529444114</id><published>2008-06-16T17:27:00.008+02:00</published><updated>2008-06-16T17:48:46.115+02:00</updated><title type='text'>LA GRADUADA</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SFaGvB0n9iI/AAAAAAAAACo/8510KAKggN4/s1600-h/Sofia-graduac-1.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212501761229059618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SFaGvB0n9iI/AAAAAAAAACo/8510KAKggN4/s320/Sofia-graduac-1.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-size:85%;"&gt;(&lt;strong&gt;Sofia&lt;/strong&gt; --Wei Xin-- Profesora de español, intérprete, guía turística, traductora por internet de Radio Internacional de China (CRI), miembro de la Asociacion de Traductores de China).&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Cuelgo la foto de la "graduación" (licenciatura) de Sofía (Wei Xin), una gran alumna y seguro también una gran profesora en el futuro inmediato. En la foto la vemos en la puerta principal de la Universidad de Heilongjiang, la universidad provincial en la que di clases en mi segundo año en tierras chinas, en Harbin. Una universidad en la que quise hacer muchas cosas sin demasiado respaldo por parte del profesorado del Depto. de Español. Una lástima porque los alumnos y alumnas eran muy entusiastas y con muchas ganas de aprender. Hay que pensar que en Dongbei, es decir, en el noreste de China, la lengua española es aún tan exótica o más que aquí el chino, y esto significa que aún no tiene el mismo apoyo y difusión que en otras partes de ese inmenso país. Volviendo a Sofía, tuvimos la oportunidad de viajar a su ciudad natal, Qiqihaer, aún más al norte. Una ciudad muy, muy curiosa por su pasado ruso y por el conjunto de instalaciones religiosas que reúne: católicos, protestantes, budistas, taoístas y musulmanes, principalmente. En fin, una excursión que no olvidaré nunca.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:100%;"&gt;Sofía dará clases de español en la ciudad de Changchun, capital de la provincia de Jilin a unos 300 km al sur de Harbin, capital de Heilongjiang. Ambas ciudades forman parte de la legendaria Manchuria. Quiero desearle mucha suerte en su entrada en la vida "adulta" y en el mundo laboral, y estoy convencido de que lo hará muy bien, sin duda.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:78%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7554155901529444114?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7554155901529444114/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7554155901529444114' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7554155901529444114'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7554155901529444114'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/la-graduada.html' title='LA GRADUADA'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/SFaGvB0n9iI/AAAAAAAAACo/8510KAKggN4/s72-c/Sofia-graduac-1.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5508702232300894343</id><published>2008-06-07T21:04:00.003+02:00</published><updated>2008-06-07T21:13:42.611+02:00</updated><title type='text'>DE IMMIGRATIO</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SErcTc3V_qI/AAAAAAAAACg/SQpFxjCuGls/s1600-h/circus+Fran%C3%A7ois-Stankowich.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5209218145731346082" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SErcTc3V_qI/AAAAAAAAACg/SQpFxjCuGls/s320/circus+Fran%C3%A7ois-Stankowich.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;                        &lt;span style="font-size:85%;"&gt;  (En la foto, miembros del &lt;em&gt;Circo François&lt;/em&gt; y del&lt;em&gt; Circo Stankowich&lt;/em&gt; -- Brasil)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;A continuación os copio mi último escrito publicado en &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt;:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;strong&gt;Si esto es lo que nos espera...&lt;/strong&gt; &lt;/span&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(&lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/719/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/719/33/&lt;/a&gt;)&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;De tragedia hay que definir lo sucedido hace unas semanas en Nápoles con la comunidad gitana que allí se hallaba asentada. Una turba estratégicamente formada por mujeres, niños y jóvenes armados con piedras y cócteles molotov asaltó e incendió los campamentos donde vivían un millar de rumanos de etnia gitana. Una vez más, han pagado el pato los más desprotegidos. En una sociedad occidental donde hasta ahora estábamos acostumbrados a disfrutar de un más que razonable bienestar, parece que hay que echarle la culpa a alguien en los momentos de crisis, cuando la verdad más pura es que ni los inmigrantes tienen culpa de nada y, muchísimo menos, los gitanos. ¿O es que estamos volviendo a tiempos pretéritos de crueles y despiadadas persecuciones? Los seres humanos seguimos siendo muy primarios en muchos de nuestros comportamientos. Decimos haber superado los instintos más básicos o primigenios, pero no es cierto. Aceptémoslo, pues, y dejemos de ser tan hipócritas. Sé que aún están por llegar tiempos peores, tiempos en los que las mayorías querrán expiar sus "pecados" en las minorías y quedarse, luego, tan anchas. La visión apocalíptica que se me aparece del futuro no es nada literaria..., sólo me pregunto en qué bando de la historia me tocará morir: en ese de las mayorías, donde nadie parece discutir mi adscripción, o en aquel de las minorías de donde surge innata mi inspiración... Como manda una de mis tradiciones familiares, me he acostumbrado a vivir representando personajes, quizá para no sucumbir al dolor de existir o quizá para satisfacer así la necesidad de ser en y con los demás, sean quienes sean.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;/span&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Espero que os haya gustado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5508702232300894343?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5508702232300894343/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5508702232300894343' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5508702232300894343'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5508702232300894343'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/de-immigratio.html' title='DE IMMIGRATIO'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SErcTc3V_qI/AAAAAAAAACg/SQpFxjCuGls/s72-c/circus+Fran%C3%A7ois-Stankowich.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8615222249355314909</id><published>2008-06-01T18:32:00.004+02:00</published><updated>2008-06-01T18:43:59.748+02:00</updated><title type='text'>Dolce far niente</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SELQLd0spOI/AAAAAAAAACY/ZS03KbqoB7Q/s1600-h/alma-tadema.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206953014596510946" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SELQLd0spOI/AAAAAAAAACY/ZS03KbqoB7Q/s320/alma-tadema.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Muchas de las horas de este fin de semana me las he pasado leyendo y dormitando, atacado de una difícilmente controlable sensación de &lt;em&gt;dolce far niente&lt;/em&gt;. Largos minutos de melancolía se han apoderado de mí, acrecentados por una lluvia intermitente y la seguida audición de obras de Donizetti (&lt;em&gt;Poliuto&lt;/em&gt;) y Puccini (&lt;em&gt;Turandot).&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Estas últimas semanas el azar ha hecho que me encontrara con dos personas de mi pasado. La primera es Anabel (he olvidado su apellido), una chica del grupo de teatro del barrio, en los años de la adolescencia. La última vez que la traté tenía yo 17 años..., y hoy tengo ¡42! Me topé con ella en "Urgencias" del Hospital del Mar de Barcelona, y a primera vista no la reconocí hasta que no la vi por segunda vez. Creo que la chica debió de acordarse de mí, pero ninguno de los dos nos atrevimos a saludarnos. Debo decir que, en su día, no es que fuéramos buenos amigos, simplemente nos encontrábamos en el grupo. En el momento de reconocerla vinieron a mi mente dos chicas más: Merche Navarro y Merche Fernández, que iban con ella en aquellos días y a las que tampoco he vuelto a ver nunca más.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Este domingo, en las páginas del suplemento de economía del diario &lt;em&gt;AVUI,&lt;/em&gt; he encontrado una entrevista a Roser Pujol Gaja (con foto incluida), una persona a la que conocí en mi época de administrativo en la consultora &lt;em&gt;Price Waterhouse&lt;/em&gt; (hoy, &lt;em&gt;Price Waterhouse Coopers&lt;/em&gt;). Eran los años 1991-92, yo iba a vivir momentos de cambio, especialmente en 1993, cuando me fui a Corea del Sur. Con Roser Pujol (y Anna Vidal Maragall) pasamos buenos ratos en aquella empresa, y guardo la indeleble simpatía de aquellas horas en mi interior.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y, a todo esto, la vida prosigue inmutable su curso...&lt;/div&gt;&lt;div align="justify"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8615222249355314909?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8615222249355314909/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8615222249355314909' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8615222249355314909'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8615222249355314909'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/06/dolce-far-niente.html' title='Dolce far niente'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SELQLd0spOI/AAAAAAAAACY/ZS03KbqoB7Q/s72-c/alma-tadema.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1519852661916323996</id><published>2008-05-31T22:58:00.006+02:00</published><updated>2008-05-31T23:21:20.530+02:00</updated><title type='text'>Llibertat, ara per ara</title><content type='html'>&lt;div align="justify"&gt;&lt;a href="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SEHAc90spNI/AAAAAAAAACQ/pPc-94efs7k/s1600-h/pilar+lin.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5206654248081466578" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SEHAc90spNI/AAAAAAAAACQ/pPc-94efs7k/s320/pilar+lin.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="justify"&gt;Fa uns dies vaig publicar un e-poema a &lt;em&gt;La Vanguardia&lt;/em&gt;. Feia temps que no em posava a treballar un poema, i dic "treballar" perquè vaig rebuscar entre els poemes que tenia fets i arxivats en lloc de posar-me'n a escriure un, de nou. Això ha fet que miri de recopilar els poemes i prosa poètica que em queden en paper, atès que vaig perdre'n molts abans de marxar a la Xina i, per desgràcia, se'm van esborrar també del disc dur. Què hi farem! &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La setmana passada vaig aparèixer al programa de TV1, "España directo" ballant el "chiki, chiki" amb altres veïns i veïnes de Castelldefels. Vam passar una estona força divertida. Res més. Jo que, últimament, em sento bastant antisocial, em va venir molt de gust participar en aquesta festa del &lt;em&gt;chiki.&lt;/em&gt; Hi ha coses pitjors. I no entro en estèrils debats de si és o no una concessió al "frikisme". M'és igual. M'he adonat que tothom tenim un punt &lt;em&gt;friki&lt;/em&gt;, i qui no ho reconegui, doncs, pitjor per a ell/ella. Conec la geografia de l'ànima i sé on són les illes a les quals puc arribar. La sort que tinc és que, ara per ara, gaudeixo de la llibertat suficient per escollir el que vull. I he volgut ser feliç fent una mica el &lt;em&gt;friki&lt;/em&gt;. Hi ha res més gran que la llibertat d'elecció?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1519852661916323996?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1519852661916323996/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1519852661916323996' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1519852661916323996'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1519852661916323996'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/05/llibertat-ara-per-ara.html' title='Llibertat, ara per ara'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp2.blogger.com/_nHFxIdtit78/SEHAc90spNI/AAAAAAAAACQ/pPc-94efs7k/s72-c/pilar+lin.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1085243751915948625</id><published>2008-05-16T22:54:00.004+02:00</published><updated>2008-05-16T23:02:12.159+02:00</updated><title type='text'>Reina, la madre</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SC31StOX1MI/AAAAAAAAACI/ksYkS8E9WsU/s1600-h/Reina.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5201082846409118914" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SC31StOX1MI/AAAAAAAAACI/ksYkS8E9WsU/s320/Reina.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;Esta hermosa perrita dálmata, de nombre Reina, ha sido madre de una docena de cachorros esta misma tarde-noche. Una vez más, el milagro de la vida que se actualiza y que debería hacernos reflexionar sobre la extrema belleza de un alumbramiento deseado. Disfrutemos de la vida, que de la muerte no podemos escurrirnos.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1085243751915948625?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1085243751915948625/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1085243751915948625' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1085243751915948625'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1085243751915948625'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/05/reina-la-madre.html' title='Reina, la madre'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/SC31StOX1MI/AAAAAAAAACI/ksYkS8E9WsU/s72-c/Reina.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-3593752633997204998</id><published>2008-04-29T14:22:00.000+02:00</published><updated>2008-04-29T14:23:24.219+02:00</updated><title type='text'>AMOR y ODIO</title><content type='html'>PUBLICADO EN &lt;em&gt;LA VOZ DE CASTELLDEFELS &lt;/em&gt;(Abril-Mayo 2008)&lt;br /&gt;http://lavoz.cat/content/view/644/33/&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;AMOR Y ODIO&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;La otra tarde, cruzando el paso de peatones que conduce a la estación principal del condado, Franz casi se tropieza con una persona con la que en otro tiempo mantuvo una fluida relación de amistad pero que, desde hace unos años, se ha roto sin posibilidad alguna de reconciliación. Franz es consciente de que la vida es así, una búsqueda continua de equilibrios en muchos casos imposibles de conseguir. Ante esto, se impone una breve reflexión sobre el amor y el odio, aunque distante y distinta de la que sobre el tema inaugurara Empédocles por allá el siglo V a.C. Y es que ser amado u odiado es muy  fácil, la línea que separa ambos sentimientos es tan frágil que suele romperse a menudo con alarmante facilidad. Ser amado u odiado, esto es, pasar de un estado a otro, es tan sólo cuestión de un minuto, de un respiro incontenible, de una leve exhalación… ser odiado, empero, es un profundo desgarro en el corazón. En la geografía del alma, el rencor del que nos odia pretende hacernos embarrancar. Ser amado u odiado es la distancia que separa en vida el cielo del infierno, una sonrisa que agoniza cuando éste es el último beso que sabes que das… Amor y odio son dos contrarios necesarios, dicen. ¿Dos contrarios o uno el origen del otro? Franz se detiene en el cruce siguiente. Hace una última reflexión. No quiere odiar a sus, digamos, rivales. Tampoco los amará. Se conforma sabiendo que a él sí continuarán odiándole en un claro triunfo de la mediocridad y la estulticia de esos, digamos, rivales.&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-3593752633997204998?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/3593752633997204998/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=3593752633997204998' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3593752633997204998'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3593752633997204998'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/04/amor-y-odio.html' title='AMOR y ODIO'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5671080800171019526</id><published>2008-04-18T22:25:00.003+02:00</published><updated>2008-04-18T22:32:27.163+02:00</updated><title type='text'>MÓN I POESIA (MUNDO Y POESÍA)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SAkD6lM86uI/AAAAAAAAAB0/5Ac1PNBPFaw/s1600-h/Joseph[1].gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5190684350474939106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SAkD6lM86uI/AAAAAAAAAB0/5Ac1PNBPFaw/s320/Joseph%5B1%5D.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SAkD6lM86uI/AAAAAAAAAB0/5Ac1PNBPFaw/s1600-h/Joseph[1].gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5190684350474939106" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SAkD6lM86uI/AAAAAAAAAB0/5Ac1PNBPFaw/s320/Joseph%5B1%5D.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Ja som a les portes d’un altre cap de setmana. Avui comentàvem a la feina que el temps passa molt ràpid i que cal aprofitar la vida al màxim, i més si som dels “privilegiats” que encara podem gaudir-la mínimament. Aquest cap de setmana ve farcit de feina: a banda de corregir un munt de textos, demà dissabte al vespre es presenta un nou número de la revista local ALGA de poesia i literatura. Jo des de fa un gairebé un any que no hi publico res, encara que participo en el que puc. Aquesta tardor el grup ALGA fa 25 anys, que es diu aviat. Jo no hi porto ni deu, així que mireu si n’han fet de feina! I és hora de restructurar certes tasques perquè la revista, que es publica dues vegades l’any amb diner públic, no acabi perdent del tot el seu esperit primigeni. Fa temps, com deia, que no escric un poema, encara que sempre que estic inspirat, quan surto a passejar al capvespre, m’agrada escriure dos o tres versos i enviar-los per SMS. Creieu-me si us dic que aquests són les úniques vegades en què escric versos darrerament, però m’agrada fer-ho així perquè brollen espontanis, amb força, gens repensats, a la manera d’haikus...&lt;br /&gt;Estic molt content, d’altra banda, perquè ara visc del que escric, tant a l’Ajuntament com en el diari local, i això és un dels millors regals. Escric sobre política, temes socioeconòmics, de protecció civil i fins i tot de via pública... aspectes de la realitat que abans desconeixia gairebé per complet i que ara m’han obert els ulls al que és la vida mundana, cosa que fa que pugui alhora valorar molt més la vida “poética”, per dir-ho d’una manera que ara no detallaré.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Aquest diumenge comença la festivitat del &lt;em&gt;Pésaj&lt;/em&gt;, i això em fa recordar la tesi inacabada sobre aquesta festa, que tinc a l’habitació dels trastos dins una bossa de El Corte Inglés...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Ya estamos ante otro fin fin de semana. Hoy comentábamos en el trabajo que el tiempo pasa muy rápido y que hay que aprovechar la vida al máximo, y más si somos de los “privilegiados” que todavía podemos disfrutarla mínimamente. Este fin de semana viene cargadito de trabajo: aparte de corregir un montón de textos, mañana sábado por la trade se presenta un nuevo número de la revista local ALGA de poesía y literatura. Yo hace casi un año que no publico nada en ella, aunque participo en lo que puedo. Este otoño el grupo ALGA cumple 25 años, que se dice pronto. Y es hora de reestructurar ciertas funciones para que la revista, que se publica dos veces al año con dinero público, no acabe perdiendo del todo su espíritu primigenio. Hace tiempo, como decía, que no escribo un poema, aunque siempre que estoy inspirado, cuando salgo a pasear al atardecer, me gusta escribir dos o tres versos y enviarlos por SMS. Creedme si os digo que estas son las únicas veces en que escribo versos últimamente, pero me gusta hacerlo así porque brotan espontáneos, con fuerza, nada intelectualizados, a la manera de haikus... Estoy muy contento, por otro lado, porque ahora vivo de lo que escribo, tanto en el Ayuntamiento como en el periódico local, y esto es uno de los mejores regalos. Escribo sobre política, temas socioeconómicos, de protección civil e incluso de vía pública... aspectos de la realidad que antes desconocía casi por completo y que ahora me han abierto los ojos a lo que es la vida mundana, algo que hace que pueda a la vez valorar mucho más la vida “poética”, por decirlo de un modo que ahora no detallaré. Este domingo empieza la festividad de &lt;/em&gt;Pésaj y esto me hace recordar la tesis inacabada sobre esta fiesta, y que tengo en la habitación de los trastos dentro de una bolsa de El Corte Inglés...).&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5671080800171019526?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5671080800171019526/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5671080800171019526' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5671080800171019526'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5671080800171019526'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/04/mn-i-poesia-mundo-y-poesa.html' title='MÓN I POESIA (MUNDO Y POESÍA)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/SAkD6lM86uI/AAAAAAAAAB0/5Ac1PNBPFaw/s72-c/Joseph%5B1%5D.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4280742840275223854</id><published>2008-03-31T13:31:00.002+02:00</published><updated>2008-03-31T13:33:58.450+02:00</updated><title type='text'>ÚLTIMO ESCRITO EN "LA VOZ"</title><content type='html'>Hola, copio mi último escrito en el períodico mensual "La Voz de Castelldefels" (&lt;a href="http://lavoz.cat/content/view/589/33/"&gt;http://lavoz.cat/content/view/589/33/&lt;/a&gt;)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Espero que os guste.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;em&gt;Adagio crepuscular&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;A la hora del crepúsculo, su momento capital, el ya no tan joven ni apuesto Dr. Kostic acostumbra a pasear con la intención malsana de reflexionar. El cambio de luz, al atardecer, siempre le ha infundido vitalidad, al menos hasta hoy. Desde hace algunas semanas no logra escapar a un estado de incurable y punzante melancolía, y ya no puede soportar más el dolor de existir. Esta tarde ha decidido recrearse, por última vez, en el inconsolable recuerdo de unos ojos negros y profundos que una vez besó hasta la extenuación. Unos ojos que, al verse abandonados, derramaron con locura lágrimas de sangre. El Dr. Kostic apenas puede contener, este atardecer, la emoción que le produce en sus manos la memoria de unos dedos que lucharon un día por retenerlo y que él, estúpidamente, dejó marchar. En el delicado cuerpo de la, en aquel tiempo, joven y radiante Adelaida habría fundado su hogar, su única nación, su himno de amor. Ojos negros, alma blanca... luna de plata arrancada de cuajo de unos labios de sal. El viento se ha calmado, y en esta hora crepuscular el Dr. Kostic, después de haber soñado todo lo que podía soñar, decide morir sumergiéndose limpia y cuidadosamente en las aguas del Rhin. El chispeante silencio de las estrellas prepara la escena. De pronto, el graznido de un cuervo irrumpe con fuerza y revienta un corazón. Lágrimas negras. La vida respira de nuevo. A lo lejos se oyen los últimos compases de un adagio famoso... Sonora ovación. &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4280742840275223854?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4280742840275223854/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4280742840275223854' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4280742840275223854'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4280742840275223854'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/03/ltimo-escrito-en-la-voz.html' title='ÚLTIMO ESCRITO EN &quot;LA VOZ&quot;'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6892775220044953258</id><published>2008-03-03T19:38:00.004+01:00</published><updated>2008-03-03T19:50:11.583+01:00</updated><title type='text'>Corea, una vez más</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R8xHqJTDu-I/AAAAAAAAABs/hDBj5p6Cgqs/s1600-h/Myeong-dong.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5173588861317790690" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R8xHqJTDu-I/AAAAAAAAABs/hDBj5p6Cgqs/s320/Myeong-dong.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Hoy publico mi último escrito en el periódico local mensual, &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt;, en el que colaboro desde hace años con gran ilusión.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;(escrit per: Moisés Stankowich&lt;br /&gt;dijous, 21 febrer de 2008 )&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="font-size:130%;"&gt;La &lt;em&gt;calma matutina&lt;/em&gt; del anochecer&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Anochece en Castelldefels. Sigo mi camino a ninguna parte y dudo en si quiero entrar en un bar o dejarme llevar por la inercia hasta casa. No me preocupa cómo, sólo me preocupa resolver si debo o no llegar a alguna parte. Enfrascado en estos pensamientos, cae la tarde y las primeras estrellas empiezan a brillar sobre la noche incipiente. ¿Por qué no hace más frío? Con esta temperatura no puedo reflexionar, no me apetece caminar ni sentarme en la arena de la playa a ver las estrellas titilar. ¿Por qué no está haciendo frío, insisto? Siempre he sabido que no podría vivir y trabajar en países de clima tropical, quizá por eso siempre he buscado lugares en los que se sucedieran las estaciones, donde la primavera fuera un estallido de fragancias y el otoño una sinfonía de ocres y carmines. Pienso ahora en voz alta y mi pensamiento suena a invocación: quiero regresar al país de la calma matutina..., aunque lo de la calma no sea más que una leyenda. Hace semanas que revivo en mi cabeza episodios de aquellos años coreanos, años duros y felices al tiempo, años en los que descubrí la cara amarga de la realidad, la sorprendente calidez del beso de la soledad, el embrujo de la angustia, la infinita plegaria del dolor, la absoluta necesidad de no dejarse perder... Y, sin embargo, fueron años también de alegrías desbocadas, de paseos epidérmicos por desiertos de pasión, de largos abrazos en góndolas imaginarias, de caricias regaladas a la luz de un farolillo iluminando un cuenco de sopa leve de pescado, de miradas cómplices por entre los carritos ambulantes de un mercado bullicioso donde nada vale lo que vale. Un largo camino de iniciación este, que me llevó a conocer el reverso de la existencia cotidiana, el auténtico sabor agridulce de las lágrimas, el contacto de los cuerpos que ya no se desean, el neón amigo en oscuras noches del alma vacías de misticismo, la lluvia persistente del monzón martilleándome el cerebro en el húmedo y sofocante calor del verano oriental, la rebelión de unos labios... Y una noche se abrieron las ventanas de par en par --como antaño las aguas del mar de Suf-- y a ráfagas se colaron los ritmos del astro dominicano y su 4.40 en mi vida... Y ésta empezó a virar. ¡Ah!, con la soledad de la Luna aprendí al fin a reír y a llorar, a gritar y a callar, a tener y a ser… Sin darme apenas cuenta, un día regresó el amanecer porque, a pesar de nuestro dolor o nuestra felicidad, la vida sigue su curso y sólo espera saber si estamos decididos a viajar con ella. En este pensamiento mío vespertino veo claro que hace tiempo que decidí viajar. Mi parada en la tierra de la calma matutina no fue casual. Allí, entre pupitres, pizarras y tizas, iba a ser yo quien, paradójicamente, recibiera una lección... &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Entro, finalmente, en un bar y me sirven una generosa cerveza. Gracias. El cascabeleo de su blanca espuma me transporta sin prisa a la orilla del mar, de cualquiera. No importa. Nunca hay que dejar de soñar...&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6892775220044953258?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6892775220044953258/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6892775220044953258' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6892775220044953258'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6892775220044953258'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/03/corea-una-vez-ms.html' title='Corea, una vez más'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R8xHqJTDu-I/AAAAAAAAABs/hDBj5p6Cgqs/s72-c/Myeong-dong.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8608290135475977992</id><published>2008-02-21T14:11:00.001+01:00</published><updated>2008-02-21T14:13:08.413+01:00</updated><title type='text'>TEMORS (TEMORES)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R714jQ-hJtI/AAAAAAAAABk/uwNf6pvvWb0/s1600-h/Romani_chakra_wheel%5B1%5D.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5169420494539138770" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R714jQ-hJtI/AAAAAAAAABk/uwNf6pvvWb0/s320/Romani_chakra_wheel%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Gairebé són les 14 h i avui llueix un bon sol malgrat els núvols que hi ha per algunes zones del cel. Em sento envaït d’un sentiment de tendresa bastant intens. Dins meu, doncs, la lluita de sempre… i el mateix comportament infantil de sempre: tancar els ulls i  creure’m que així no hi ha problemes. Aquesta patètica estratègia funciona però en realitat el cop que puc arribar a donar-me pot ser de campionat. Sóna la música salsa que em treu un lleuger somriure. Arriba l’hora d’anar a dinar i gairebé m’he passat el matí pensant en clau política…, i ja m’està bé, és la meva feina…, però tinc certa por a perdre un discurs una mica més cultural. Imagino que això no passarà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Son ya casi las 14 h y hoy brilla un sol espléndido pese a las nubes que cubren  algunas zonas del cielo. Me siento invadido de un sentimiento de ternura bastante intenso. En mi interior, pues, la lucha de siempre… y el mismo comportamiento infantil de siempre: cerrar los ojos y creerse que así no hay problemas. Esta patética estrategia funciona pero en realidad el golpe que puedo llegar a darme puede ser de campeonato. Suena la música salsa, que me saca una ligera sonrisa. Llega la hora de irse a comer y casi que me he pasado la mañana pensando en clave política…, y ya me gusta, es mi trabajo…, pero tengo cierto miedo a perder un discurso algo más cultural. Imagino que esto no pasará). &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8608290135475977992?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8608290135475977992/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8608290135475977992' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8608290135475977992'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8608290135475977992'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/02/temors-temores.html' title='TEMORS (TEMORES)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R714jQ-hJtI/AAAAAAAAABk/uwNf6pvvWb0/s72-c/Romani_chakra_wheel%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-23041936159459182</id><published>2008-02-15T18:59:00.002+01:00</published><updated>2008-02-15T19:25:31.327+01:00</updated><title type='text'>ESCRIURE (ESCRIBIR)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/R7XY9w-hJsI/AAAAAAAAABc/K5tPaREPWMc/s1600-h/12022008[1].JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5167274703108253378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/R7XY9w-hJsI/AAAAAAAAABc/K5tPaREPWMc/s320/12022008%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Fa algunes setmanes que no escric res en el meu blog..., i no deixo d'escriure per als altres!!! És normal, escriure per als altres és la meva feina i és clar que en tinc ganes, que no em fa pas mandra..., però escriure "per a mi" moltes vegades esdevé una tasca feixuga... No puc dir que darrerament hagi viscut dies avorrits, no. Alguns trets del passat han semblat prendre cos, encara que només de manera fugissera, res d'important. Tot just quan aquests dies he tornat a llegir a Kierkegaard, el filòsof danès, que, als anys finals de la carrera, em va impressionar força sobretot amb el seu concepte de l'angoixa. Trobo punts de connexió amb la seva visió de la realitat, encara que la meva capacitat intel.lectual estigui a anys llum de la seva. Fa setmanes que tinc la sensació de tenir moltes coses per escriure però, quan intento posar-m'hi, només escric burrades o breus reflexions que no valen per a res. I aleshores m'enrabio, perquè veig que no sóc capaç de traduir en paraules el que sento o penso, ni tan sols en poesia com era el meu costum anys enrere... Bé, suposo que, abans o després i si la vida em dóna el temps necessari, tornaré a expressar-me de manera literària. Ara estic molt ficat en política i només remeno aquest llenguatge, malgrat que tinc l'esperança de no haver perdut del tot l'ànima poètica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hace algunas semanas que no escribo nada en mi blog..., ¡¡y no dejo de escribir para los demás!! Es normal, escribir para los demás es mi trabajo y claro está que tengo ganas, que no me da pereza hacerlo..., pero escribir "para mí" muchas veces se convierte en una tarea penosa... No puedo decir que últimamente haya vivido días aburridos, no. Algunos “fantasmas” del pasado han querido tomar cuerpo, aunque sólo de manera fugaz, nada importante. Justo cuando estos días he vuelto a leer a Kierkegaard, el filósofo danés, que, en los años finales de carrera, tanto me impresionó, sobre todo con su concepto de la angustia. Encuentro puntos de conexión con su visión de la realidad, aunque mi capacidad intelectual esté a años luz de la suya. Hace semanas que tengo la sensación de tener muchas cosas por escribir pero, cuando intento ponerme a ello, sólo escribo tonterías o breves reflexiones que no valen para nada. Y entonces me cabreo, porque veo que no soy capaz de traducir en palabras lo que siento o pienso, ni siquiera en poesía como era mi costumbre años atrás... Bien, supongo que, tarde o temprano y si la vida me da el tiempo necesario, volveré a expresarme de manera literaria. Ahora estoy muy metido en política y sólo barajo su lenguaje, pese a que tengo la esperanza de no haber perdido del todo mi alma poética).&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-23041936159459182?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/23041936159459182/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=23041936159459182' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/23041936159459182'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/23041936159459182'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/02/escriure-escribir.html' title='ESCRIURE (ESCRIBIR)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/R7XY9w-hJsI/AAAAAAAAABc/K5tPaREPWMc/s72-c/12022008%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6380187599648302997</id><published>2008-01-15T22:38:00.000+01:00</published><updated>2008-01-15T22:55:45.063+01:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R40oyfhxzyI/AAAAAAAAABM/08dFpyspnog/s1600-h/DSCN0302.JPG"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5155821996330831650" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R40oyfhxzyI/AAAAAAAAABM/08dFpyspnog/s320/DSCN0302.JPG" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Gaudiu d'aquesta imatge de Donosti-Sant Sebastià des del Mont Urgull..., des de mitja muntanya per ser més exacte. El mar i les muntanyes de Gipuzkoa són encisadors. Quina meravella de mar Cantàbric! Val la pena detenir-se un moment i reflexionar sobre la bellesa de la terra basca.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Disfrutad de esta imagen de Donosti-San Sebastián desde el Monte Urgull..., desde media montaña para ser más exacto. El mar y las montañas guipuzcoanas són hechizantes. ¡Qué maravilla de mar Cantábrico! Vale la pena detenerse un momento y reflexionar sobre la belleza de la tierra vasca).&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6380187599648302997?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6380187599648302997/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6380187599648302997' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6380187599648302997'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6380187599648302997'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/01/blog-post.html' title=''/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R40oyfhxzyI/AAAAAAAAABM/08dFpyspnog/s72-c/DSCN0302.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-2024700260535446126</id><published>2008-01-03T14:00:00.000+01:00</published><updated>2008-01-03T14:12:50.912+01:00</updated><title type='text'>MATÍ DE PLUJA (MAÑANA DE LLUVIA)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3zcafhxzxI/AAAAAAAAABE/_E2-58UNizo/s1600-h/shalom.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5151234421502889746" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3zcafhxzxI/AAAAAAAAABE/_E2-58UNizo/s320/shalom.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;En aquest matí plujós contemplo des de l’oficina el massís del Garraf, tot fent una pausa necesaria per relaxar l’esperit. De fons escolto música clàssica variada, cosa que m’ajuda a funcionar intel.lectualment. Aquest ja és un costum que tenia però que va quedar definitivament arrelat quan era a Madrid escrivint la tesi doctoral al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El meu director de tesi d’aleshores, el Dr. Iacob M. Hassán (z”l) es passava les hores investigant textos i manuscrits sefardites mentre, de fons, sonava música clàssica a la desapareguda emissora SinfoRadio. La música no se sentia gaire però hi era, i això creava un ambient propici per estudiar en aquella sala de l’Institut Arias Montano. Ara no sé ben bé per què me n’he recordat, d’aquests episodis, però en tinc un record agradable, en general. Allà, al CSIC, vaig adonar-me que no sóc un investigador sinó, més aviat, un divulgador. Com era previsible, mai no vaig acabar la tesi i, essent realistes, la meva mediocritat acadèmica ho va impedir, per sort. De tant en tant, miro i remiro els centenars de folis de la tesi --que guardo en una gran bossa de &lt;em&gt;El Corte Inglés&lt;/em&gt;-- i penso que, malgrat tot, l’hauria pogut acabar… Segueix plovent, i J.S. Bach surt majestuós de les entranyes del meu ordinador…, i, de sobte, recordo la visita que vaig fer, ja fa molts anys, a la seva casa d’Eisenach, una casa plena, naturalment, de pianos i orgues.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Som a dos dies de la Nit de Reis, i el dolor és el que veritablement mou la maquinària del món. Plou. La tarda s’obre plena de records que ara mateix lluito per no visualitzar.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;(En esta mañana lluviosa contemplo desde la oficina el macizo del Garraf, haciendo una pausa necesaria para relajar el espíritu. De fondo escucho música clásica variada, algo que me ayuda a funcionar intelectualmente. Esta es ya una costumbre que tenía pero que quedó definitivamente arraigada cuando estaba en Madrid escribiendo la tesis doctoral en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). Mi director de tesis de entonces, el Dr. Iacob M. Hassán (z”l) se pasaba las horas investigando textos y manuscritos sefardíes mientras, de fondo, sonaba música clásica en la desaparecida emisora SinfoRadio. La música no se oía demasiada pero estaba ahí, y esto creaba un ambiente propicio para estudiar en aquella sala del Instituto Arias Montano. No sé muy bien por qué he recordado todo esto, pero tengo un recuerdo agradable, en general. Allí, en el CSIC, me di cuenta de que no soy un investigador sino, más bien, un divulgador. Como era previsible, nunca acabé la tesis y, siendo realista, mi mediocridad académica lo impidió, por suerte. De vez en cuando, miro y remiro los centenares de folios de la tesis --que guardo en una gran bolsa de&lt;/em&gt; El Corte Inglés&lt;em&gt;-- y pienso que, a pesar de todo, la habría podido terminar… Sigue lloviendo, y J.S. Bach sale majestuoso de las entrañas de mi ordenador…, y, de pronto, recuerdo la visita que hice ya hace muchos años a su casa de Eisenach, una casa llena, naturalmente, de pianos y órganos.&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Estamos a dos días de la Noche de Reyes, y el dolor es lo que verdaderamente mueve la maquinaria del mundo. Llueve. La tarde se abre plena de recuerdos que ahora mismo lucho por no visualizar). &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;em&gt;&lt;/p&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-2024700260535446126?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/2024700260535446126/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=2024700260535446126' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2024700260535446126'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2024700260535446126'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2008/01/mat-de-pluja-maana-de-lluvia.html' title='MATÍ DE PLUJA (MAÑANA DE LLUVIA)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3zcafhxzxI/AAAAAAAAABE/_E2-58UNizo/s72-c/shalom.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1418026206970879966</id><published>2007-12-31T21:13:00.000+01:00</published><updated>2008-01-03T14:07:17.410+01:00</updated><title type='text'>BON ANY! (¡FELIZ AÑO!)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3lNyPhxzwI/AAAAAAAAAA8/VWD5fNRP8lI/s1600-h/pajarico.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5150233174431878914" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3lNyPhxzwI/AAAAAAAAAA8/VWD5fNRP8lI/s320/pajarico.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Aquest any, per una sèrie de circumstàncies (que no he volgut alterar) passo el cap d'any a casa, sol, meditant i preparant l'ànima per començar un 2008 que, sens dubte, ve carregat d'infinitat d'emocions, agradables i desagradables. Vull pensar aquesta mitjanit en això. Aquests últims dies he estat bastant feliç, fins i tot hi ha hagut dies en els quals m’he sentit molt a gust amb l'entorn, però això no m'impedeix aprofitar aquesta singular nit per compartir les penes i les secretes esperances de milions de persones que no poden triar aquesta enriquidora solitud meva de cap d'any. Estem a punt d'entrar en la segona fase de les festes nadalenques i, com deia, hi ha hagut dies en els quals m'he sentit molt a gust amb l'entorn, especialment els dies que hem estat caminant per la muntanya o per entorns rurals. Així, el dia de Nadal vam anar d'excursió a l'ermita de Sant Ramon a Viladecans. Des del cim gaudeixes d'una meravellosa vista del delta del Llobregat i de les poblacions més properes a Barcelona. En aquesta ocasió, dúiem uns bocates integrals de paté de foie d'ànec amb brots de soja i enciam i, excepte aquests vegetals, els bocates van ser devorats per una colònia de gats que viu als peus de l'ermita, gats de diferents edats, pelatges i caràcters. Feia ja alguns anys que no ens vèiem envoltats per tan felina companyia, i l'emoció va ser indescriptible. Petites coses que fan grans els moments de la vida sense que ho esperis. Aquest matí hem pujat al massís del Garraf a llegir i, en el meu cas, a escoltar el cant dels ocells, tema aquest que, sense saber ben bé per què, m'ha començat a interessar. Des de fa algun temps sento una especial admiració per les aus i m'encanta veure-les volar... &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Encara que no he comprat raïms, prometo, això sí, posar-me la roba interior de color vermell i brindar per la humanitat. &lt;strong&gt;(Feu un clic sobre la imatge de l'ocell)&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Este año, por una serie de circunstancias (que no he querido alterar) voy a pasar el fin de año en casa, solo, meditando y preparando el alma para empezar un 2008 que, sin duda, viene cargado de infinidad de emociones, agradables y desagradables. Quiero pensar esta medianoche en esto. Estos últimos días he sido bastante feliz, incluso ha habido días en los que me sentido muy a gusto con el entorno, pero eso no me impide aprovechar esta singular noche para acordarme de las penas y las secretas esperanzas de millones de personas que no pueden elegir esta enriquecedora soledad mía de fin de año. Estamos a punto de entrar en la segunda fase de las fiestas navideñas y, como decía, ha habido días en los que me he sentido muy a gusto con el entorno, especialmente los días que hemos estado caminando por la montaña o por entonos rurales. Así, el día de Navidad fuimos de excursión a la ermita de San Ramón en Viladecans. Desde la cima disfrutas de una maravillosa vista del delta del Llobregat y de las poblaciones más cercanas a Barcelona. En esta ocasión, llevábamos unos bocatas integrales de paté de foie de pato con brotes de soja y lechuga y, salvo estos vegetales, los bocatas fueron devorados por una colonia de gatos que vive a los pies de la ermita, gatos de distintas edades, pelajes y caracteres. Hacía ya algunos años que no nos veíamos rodeados por tan felina compañía, y la emoción fue indescriptible. Pequeñas cosas que hacen grandes los momentos de la vida sin que lo esperes. Esta mañana hemos subido al macizo de Garraf a leer y, en mi caso, a escuchar el canto de los pájaros, tema este que, sin saber bien por qué, me ha empezado a interesar. Desde hace algún tiempo siento una especial admiración por las aves y me encanta verlas volar...&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Aunque no he comprado uvas, prometo, eso sí, ponerme la ropa interior de color rojo y brindar por la humanidad). &lt;strong&gt;(Clicad sobre la imagen del pájaro).&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1418026206970879966?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1418026206970879966/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1418026206970879966' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1418026206970879966'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1418026206970879966'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/12/bon-any-feliz-ao.html' title='BON ANY! (¡FELIZ AÑO!)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/R3lNyPhxzwI/AAAAAAAAAA8/VWD5fNRP8lI/s72-c/pajarico.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-3328807549248782190</id><published>2007-12-17T20:51:00.001+01:00</published><updated>2007-12-17T20:58:21.801+01:00</updated><title type='text'>ESCRIURE (ESCRIBIR)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R2bUsPhxzvI/AAAAAAAAAA0/G99eWEduHA0/s1600-h/perros_puede_alquilarse_establecimiento_Puppy_the_World_Tokio.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5145033480864911090" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; CURSOR: hand; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R2bUsPhxzvI/AAAAAAAAAA0/G99eWEduHA0/s320/perros_puede_alquilarse_establecimiento_Puppy_the_World_Tokio.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Fa bastants dies que no escric en el bloc, absorbit per tota la resta d'escrits polítics que abans de cada 15 de mes haig d'enviar als diferents diaris i revistes locals i municipals. No és que el volum sigui desmesurat, ni de bon tros: entre 5 i 6 escrits no més enllà de 350 paraules. El que fa “deliciosament” estressant aquesta tasca és definir els temes i, després, “perseguir” els meus regidors i regidores per asseure'm uns minuts amb ells i elles per mirar de definir les idees principals de les seves respectives Regidories i veure com ho escrivim. Sovint, cal reescriure i, alguna vegada, canviar-ho tot perquè un determinat tema municipal o nacional ha cobrat rellevància i interessa opinar o aportar-hi idees. La meva pròpia columna local, que gairebé mai sol parlar de política, l'escric també gairebé a última hora, però a hores d'ara ja sé que tinc la capacitat suficient per definir en pocs minuts el que desitjo escriure i, en una estona, escriure-ho sense massa dificultat. En això ja he agafat confiança. On sí he perdut “agilitat” és en la poesia, per això acostumbro a escriure prosa poètica i no perquè aquesta sigui un mal menor, sinó perquè és en la prosa on em moc des de fa algun temps. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Mentre escric aquestes línies, al capvespre d'una freda i humida tarda d'hivern mediterrània, escolto per internet un canal musical de bossa nova. M'encanta. Ja porto diversos dies sense gairebé escoltar altra cosa. Fins aviat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;(Hace bastantes días que no escribo en el blog, absorbido por todo el resto de escritos políticos que antes de cada 15 de mes debo enviar a diferentes periódicos y revistas locales y municipales. No es que el volumen sea desmedido, ni mucho menos: entre 5 y 6 escritos no más allá de 350 palabras. Lo que hace “deliciosamente” estresante la labor es definir los temas y, luego, “perseguir” a mis concejales y concejalas para sentarme unos minutos con ellos y ellas para definir las ideas principales de sus respectivas Concejalías y ver cómo lo escribimos. A menudo, hay que rescribir y, alguna vez, cambiarlo todo porque un determinado tema municipal o nacional ha cobrado relevancia e interesa opinar o aportar ideas sobre este. Mi propia columna local, que casi nunca suele ser hablar de política, la escribo también casi a última hora, pero a estas alturas ya sé que tengo la capacidad suficiente de definir en pocos minutos lo que deseo escribir y, al rato, escribirlo sin mayor dificultad. En eso ya he cogido confianza. Donde sí he perdido “agilidad” es en la poesía, por eso suelo escribir prosa poética y no porque esta sea un mal menor, sino porque es en la prosa donde me muevo desde hace algún tiempo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Mientras escribo estas líneas, al atardecer de una fría y húmeda tarde de invierno mediterránea, escucho por internet un canal musical de bossa nova. Me encanta. Llevo ya varios días sin casi escuchar otra cosa. Hasta pronto).&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-3328807549248782190?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/3328807549248782190/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=3328807549248782190' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3328807549248782190'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3328807549248782190'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/12/escriure-escribir.html' title='ESCRIURE (ESCRIBIR)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/R2bUsPhxzvI/AAAAAAAAAA0/G99eWEduHA0/s72-c/perros_puede_alquilarse_establecimiento_Puppy_the_World_Tokio.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1059848173584494614</id><published>2007-12-01T15:25:00.000+01:00</published><updated>2007-12-01T15:26:17.041+01:00</updated><title type='text'>FÒBIES (FOBIAS)</title><content type='html'>Avui se celebra a Barcelona una importantíssima manifestació en la qual milers de persones d’aquest país, de Catalunya, mostraran al Govern central la seva profunda indignació per tot el que estem patint, especialment en infraestructures, des de ja fa algun temps. És una manifestació cívica a la qual s’hi han afegit més de 200 entitats i diferents grups polítics. No obstant això, els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, no hi seran ni tampoc el PSC. Bé, podria aquí fer la crítica però el meu silenci ha de ser prou eloqüent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jo hauria de ser-hi. Molts dels meus companys de partit hi van, però he de confessar que no puc, ara per ara, sobreposar-me a una certa por o respecte a la multitud. Sé que hi haurà milers de persones, i en aquests casos, si m’hi trobo, tinc tendència a fugir del lloc. La claustrofòbia i l’agorafòbia que sembla que “pateixo” són, molt sovint, determinants i se’m fa molt i molt difícil lluitar-hi. És per això que avui no aniré a la manifestació, i em sap greu perquè és un acte summament rellevant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hoy se celebra en Barcelona una importantísima manifestación en la que miles de personas de este país, de Catalunya, mostrarán al Gobierno central su profunda indignación por todo lo que estamos sufriendo, especialmente en infraestructuras, desde ya hace algún tiempo. Es una manifestación cívica a la que se han añadido más de 200 entidades y diferentes grupos políticos. Sin embargo, los sindicatos mayoritarios, UGT y CCOO, no estarán presentes ni tampoco el PSC. Bien, podría hacer aquí la crítica pero mi silencio debe ser suficientemente elocuente. Yo debería ir. Muchos de mis compañeros de partido van, pero debo confesar que no puedo, hoy por hoy, sobreponerme a un cierto miedo o respeto a la multitud. Sé que habrá miles de personas, y en estos casos, si me encuentro ahí, tengo tendencia a huir del lugar. La claustrofobia y la agorafobia que parece que “sufro” son, muy a menudo, determinantes y se me hace muy y muy difícil combatirlas. Por eso es por lo que hoy no iré a la manifestación, y me sabe mal porque es un acto sumamente relevante).&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1059848173584494614?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1059848173584494614/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1059848173584494614' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1059848173584494614'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1059848173584494614'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/12/fbies-fobias.html' title='FÒBIES (FOBIAS)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-934730499241691685</id><published>2007-11-12T19:13:00.000+01:00</published><updated>2007-11-12T19:15:35.661+01:00</updated><title type='text'>Les Tres Goles (Las Tres Gargantas)</title><content type='html'>Aquestes darreres setmanes he estat bastant ocupat escrivint els textos que em reclamen i, alhora, preparant els minuts que tinc per introduir pròximament la pel.lícula xinesa “Naturalesa morta”, que tracta d’una història d’amor retrobat a l’escenari de la Presa de les Tres Goles, al centre de la Xina. La presa se situa a la ciutat de Yichang (província de Hubei)  i crea una reserva d’aigua de 600 km fins a Chongqing (a la municipalitat del mateix nom, al costat de Hubei). He estat doumentant-me una mica i comparteixo les conclusions que aquesta magna obra (1993 a 2009) se’ls ha escapat als xinesos de les mans i s’ha convertit en un gran risc de desastre ecològic i social, a banda de l’econòmic. Sembla que l’actual govern no vol que se l’identifiqui amb aquesta obra, quan anys enrere l’havia publicitat arreu. Bé, coses que passen... He estat veient fotografíes i dibuixos i rebent notícies de primera mà de gent que ha recorregut la zona... en fi..., que té tots els punts per esdevenir un gran desastre. Per a la xerrada de quinze minuts que tinc programada, distribuiré alguns mapes, faré cinc cèntims dels detalls tècnics i parlaré dels pros i contres del projecte. Si de cas, estic repassant alguns trets culturals xinesos per si cal aprofundir una mica més, a banda de la meva experiència personal de viure i treballar dos anys a la província de Heilongjiang (“el Riu del Drac Negre”).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Estas últimas semanas he estado bastante ocupado escribiendo los textos que me reclaman y, a la vez, preparando los minutos que tengo para introducir próximamente la película china “Naturaleza muerta”, que trata de una historia de amor reencontrado en el escenario de la Presa de las Tres Gargantas, en el centro de China. La presa se sitúa en la ciudad de Yichang (provincia de Hubei) y crea una reserva de agua de 600 km hasta Chongqing (en la municipalidad del mismo nombre, al lado ded Hubei). He estado documentándome un poco y comparto las conclusiones de que esta magna obra (1993 a 2009) se les ha escapado a los chinos de las manos y se ha convertido en un gran riesgo de desastre ecológico y social, además de económico. Parece que el actual gobierno no quiere que se le identifique con esta obra, cuando años atrásla había publicitado por todas partes. Bien, cosas que pasan... He estado viendo fotografías y dibujos y recibiendo noticias de primera mano de gente que ha recorrido la zona... en fin..., que tiene todos los puntos para convertirse en un gran desastre. Para la charla de quince minutos que tengo programada, distribuiré algunos mapas, expondré brevemente los detalles técnicos y hablaré de los pros y contras del proyecto. Por si acaso, estoy repasando algunos aspectos culturales chinos por si hace falta profundizar un poco más, a parte de mi experiencia personal de vivir y trabajar dos años en la provincia de Heilongjiang (“el Río del Dragón Negro”)).&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-934730499241691685?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/934730499241691685/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=934730499241691685' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/934730499241691685'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/934730499241691685'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/11/les-tres-goles-las-tres-gargantas.html' title='Les Tres Goles (Las Tres Gargantas)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4831271520174315304</id><published>2007-10-31T08:45:00.000+01:00</published><updated>2007-10-31T08:52:07.703+01:00</updated><title type='text'>La família</title><content type='html'>Arran del meu barrer escrit al diari &lt;em&gt;La Voz de Castelldefels&lt;/em&gt; he rebut algunes crítiques que, com a creador, són ben rebudes. Feia temps que no “sentia” veus dissonants envers els meus escrits, encara que jo acostumo a escriure de manera “pacífica”. El més interessant és que la gent pensa que sóc una bona persona i que, com a tal, no hauria d’escriure segons quines coses perquè no encaixen amb la meva manera de fer. És relativamente veritat això però, primer, què vol dir ser “una bona persona”? i, segon, un cop més el desconeixement entre persones fa que et jutgin a vegades de manera poc encertada. És el risc dels qui, com jo, descobrim els nostres sentiments, en aquest cas, en els diaris. El que sí m’agradaria aclarir és que la meva idea de família no és, malauradament, la que més es porta o se’ns imposa. I no és que no ho hagi intentat, que sí, però és massa intens el dolor i, sobretot, la desorientació… Vull tractar de no ser hipòcrita (cosa molt freqüent en el si de les famílies) i no vull acceptar allò del “todo queda en familia”, perquè això ha fet –i fa— molt de mal a les persones. Mireu, després d’haver estat abandonat per un pare i haver viscut amb un altre de molt discutible moralitat, d’haver viscut en un entorn familiar peculiar i haver hagut d’empassar-me tones i tones de llàgrimes, després d’haver fracassat en el meu matrimoni i en moltes relacions d’amistat i amor, després d’haver-me tancat molt en mi mateix (encara que no s’hagi notat gaire portes enfora), etc., accepto les crítiques als meus escrits sobre aspectes familiars però permetreu que no en faci gaire cas, i no perquè no ho vulgui sinó perquè no us crec massa. Segur que hi haurà algú que ja m’acusarà de victimista. Bé, que ho faci, per què no…, segurament la seva vida ha estat planera o, si més no, ha sabut superar les adversitats. El felicito. Res més, de moment.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(A raíz del mi último escrito en el periódico &lt;/em&gt;La Voz de Castelldefels &lt;em&gt;he recibido algunas críticas que, como creador, son bien recibidas. Hacía tiempo que no “oía” voces disonantes hacia mis escritos, aunque yo acostumbro a escribir de manera “pacífica”. Lo más interesante es que la gente piensa que soy una buena persona y que, como tal, no tendría que escribir según qué cosas porque no encajan con mi manera de hacer. Es relativamente cierto esto pero, primero, ¿qué quiere decir ser “una buena persona”? y, segundo, una vez más el desconocimiento entre personas hace que te juzguen a veces de manera poco acertada. Es el riesgo de quienes, como yo, descubrimos nuestros sentimientos, en este caso, en los periódicos. Lo que sí me gustaría aclarar es que mi idea de familia no es, desgraciadamente, la que más se lleva o se nos impone. Y no es que no lo haya intentado, que sí, pero es demasiada intenso el dolor y, sobre todo, la desorientación… Quiero tratar de no ser hipócrita (cosa muy frecuente en el seno de las familias) y no quiero aceptar aquello de “todo queda en familia”, porque esto ha hecho –y hace— mucho daño a las personas. Mirad, después de haber sido abandonado por un padre y haber vivido con otro de muy discutible moralidad, de haber vivido en un entorno familiar peculiar y haber tenido que tragarme toneladas y toneladas de lágrimas, después de haber fracasado en mi matrimonio y en muchas relaciones de amistad y amor, después de haberme encerrado mucho en mí mismo (aunque no se haya notado demasiada extramuros), etc., acepto las críticas a mis escritos sobre aspectos familiares pero dejaréis que no os haga demasiado caso, y no porque no lo quiera sino porque no os creo demasiado. Seguro que habrá alguien que ya me acusará de victimista. Bien, que lo haga, por qué no…, seguramente su vida ha sido placentera o, cuando menos, ha sabido superar las adversidades. Lo felicito. Nada más, por el momento). &lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4831271520174315304?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4831271520174315304/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4831271520174315304' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4831271520174315304'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4831271520174315304'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/10/la-famlia.html' title='La família'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7249895197424423261</id><published>2007-10-23T10:30:00.000+02:00</published><updated>2007-10-23T10:32:05.732+02:00</updated><title type='text'>La PSA</title><content type='html'>Avui s’ha llevat el dia ennuvolat, però la previsió diu que a mig matí farà bon dia. M’és igual. Aquí, dins d’aquesta oficina, no veiem ni el sol. M’agrada molt més l’oficina del tercer pis, aquella des d’on puc veure el cel, la muntanya i el castell. D’aquí a una estona haig d’anar a fer-me unes anàlisis clíniques aprofitant una campanya organitzada per l’Ajuntament per a la gent que hi treballa. Són unes anàlisis molt concretes, les del PSA, que fins avui no sabia el que volien dir aquestes sigles. Doncs resulta que el terme PSA correspon a les inicials angleses de &lt;em&gt;Prostatic Specific Antigen&lt;/em&gt; o Antígen Prostàtic Específic. La PSA és una substància produïda exclusivament per la pròstata. Bé, espero que tot estigui bé. Aquesta és una prova que es recomana per als homes més grans de 50 anys o amb antecedents familiars. No és el meu cas, però no se sap mai...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hoy se ha levantado el día nublado, pero la previsión asegura que a media mañana hará un buen día. Me da igual. Aquí, en esta oficina, no vemos ni el sol. Me gusta mucho más la oficina del tercer piso, aquella desde la que puedo ver el cielo, la montaña y el castillo. Dentro de un rato tengo que ir a hacerme unos anàlisis de sangre aprovechando una campaña organizada por el Ayuntamiento para sus empleados. Son unos análisis muy concretos, los del PSA, y hasta hoy no sabía qué significaban estas siglas. Pues resulta que el término PSA corresponde a las iniciales inglesas de&lt;/em&gt; Prostatic Specific Antigen &lt;em&gt;o Antígeno  Prostático Específico. La PSA es una sustancia producida exclusivamente por la próstata. Bien, espero que todo esté bien. Esta es una prueba que se recomienda a los hombres mayores de 50 años o con antecedentes familiares. No es mi caso, pero nunca se sabe...).&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7249895197424423261?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7249895197424423261/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7249895197424423261' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7249895197424423261'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7249895197424423261'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/10/la-psa.html' title='La PSA'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6374977179283647593</id><published>2007-10-21T16:08:00.000+02:00</published><updated>2007-10-21T16:10:46.219+02:00</updated><title type='text'>Bellesa de la mort (Belleza de la muerte)</title><content type='html'>Han passat els dies i ja som ben entrats a la tardor. Les darreres setmanes han estat difícils emocionalment parlant. He hagut de fer front a una mort bastant directa i, per primera vegada, he hagut de fer-me càrrec de petits detalls funeraris que m’han mostrat fins a on arriba el negoci de la mort. No vull preguntar-me què passa si no pots fer front al seguit de despeses que suposa el traspàs d’una persona. Ara no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els dies s’escurcen…, com les nostres vides. Mentre escric aquesta breu reflexió, he dissenyat l’esquela de la Montse Arcos escoltant l’Obertura de Tristany i Isolda… tot molt tètric, sí, però increïblement bell.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(Han pasado los días y ya hemos entrado de pleno en el otoño. Las últimas semanas han sido difíciles emocionalmente hablando. He tenido que hacer frente a una muerte bastante directa y, por primera vez, he tenido que hacerme cargo de pequeños detalles funerarios que me han mostrado hasta donde llega el negocio de la muerte. No quiero preguntarme qué pasa si no puedes hacer frente a la serie de gastos que supone el deceso de una persona. Ahora no. Los días se acortan…, como nuestras vidas. Mientras escribo esta breve reflexión, he diseñado la esquela de Montse Arcos escuchando la Obertura de Tristán e Isolda… todo muy tétrico, sí, pero increíblemente bello).&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6374977179283647593?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6374977179283647593/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6374977179283647593' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6374977179283647593'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6374977179283647593'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/10/bellesa-de-la-mort-belleza-de-la-muerte.html' title='Bellesa de la mort (Belleza de la muerte)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7069278182556073241</id><published>2007-10-11T18:31:00.000+02:00</published><updated>2007-10-11T19:11:22.068+02:00</updated><title type='text'>La mort de la Montse (La muerte de Montse)</title><content type='html'>Diumenge passat va morir la mare de la meva companya. No va ser una sorpresa però no és una cosa que, malgrat l'esperis, encaixis bé, almenys durant les primeres hores. La Montserrat, així es deia, portava poc més d'un més a l'Hospital de Granollers i, de mica en mica, va anar consumint-se per efecte de les múltilples malalties que patia i que, justament ara, s'havien confabulat per acabar amb ella. Irònic destí. Deixaré per un altre moment la descripció dels seus darrers minuts. Jo no vaig ser-hi però, en saber el com, vaig quedar molt impressionat (i encara). Jo la vaig veure unes hores després de la mort, encara al llit de l'hospital, immòbil, amb la boca mig oberta i la mirada definitivament perduda, molt escanyolida i pàl.lida...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(El pasado domingo murió la madre de mi compañera. No fue una sorpresa pero no es una cosa que, aunque la esperes, encajes bien, al menos durante las primeras horas. Montserrat, así se llamaba, llevaba poco más de un mes en el Hospital de Granollers y, poco a poco, fue consumiéndose por efecto de las múltiples enfermedades que sufría y que, justo ahora, se habían confabulado para acabar con ella. Irónico destino. Dejaré para otro momento la descripción de sus últimos minutos. Yo no estaba pero, al saber el cómo, quedé muy impresionado (y todavía lo estoy). Yo la vi unas horas después de morir, todavía en la cama del hospital, inmóvil, con la boca medio abierta y la mirada definitivamente perdida, muy escuálida y pálida...).&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7069278182556073241?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7069278182556073241/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7069278182556073241' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7069278182556073241'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7069278182556073241'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/10/la-mort-de-la-montse-la-muerte-de.html' title='La mort de la Montse (La muerte de Montse)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6738932407734411392</id><published>2007-10-03T08:52:00.000+02:00</published><updated>2007-10-03T09:08:42.790+02:00</updated><title type='text'>AVIONS (Aviones)</title><content type='html'>Matí de dimecres plujós. Ahir es va fer el repartiment de la nova T-Sud de l'aeroport del Prat i, un cop més, els interessos de Catalanya s'han vist afectats, si més no de moment. D'altra banda, hauria estat una sorpresa qualsevol altra decisió. Com a membre de l'Oficina de Control i Seguiment de l'Aeroport de l'Ajuntament de Castelldefels hauria d'estar ben preocupat perquè AENA no ha tingut gairebé mai en compte la salut dels veïns i veïnes dels municipis propers a l'aeroport, especialment Castelldefels. Si el Prat creix (com és normal), no sembla que AENA respecti les configuracions pactades (ara ja les incompleix sovint sense explicacions entenedores). Però si tot això m'ho miro des d'un punt de vista estrictament personal, m'és del tot igual el que faci AENA i com es reparteixin tots el pastís. Vivim un moment en què al ciutadà se'l premia com si fos un gos, amb una galeteta, perquè calli o aguanti o li rigui les gràcies a l'amo. I de manera general això està funcionant. Personalment, si el progrés de Catalunya implica una encara més gran degradació del medi ambient i de les relacions humanes..., doncs no m'hi interessa. No sóc home de negocis si no, més aviat, home "poeta", segons divisió novaliana. I espero que dure.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Mañana de miércoles lluviosa. Ayer se hizo el reparto de la nueva T-Sur del aeropuerto del Prat y, una vez más, los intereses de Catalunya se han visto afectados, al menos de momento. Por otro lado, habría sido una sorpresa cualquier otra decisión. Como miembro de la Oficina de Control y Seguimiento del Aeropuerto del Ayuntamiento de Castelldefels tendría que estar muy preocupado porque AENA no ha tenido, casi nunca, en cuenta la salud de los vecinos y vecinas de los municipios próximos al aeropuerto, especialmente Castelldefels. Si el Prat crece (como es normal), no parece que AENA respete las configuraciones pactadas (ahora ya las incumple a menudo sin explicaciones lógicas). Pero si todo esto me lo miro desde un punto de vista estrictamente personal, me da igual lo que haga AENA y cómo se repartan todos el pastel. Vivimos un momento en que al ciudadano se lo premia como si fuera un perro, con una galletita para que calle o aguante o le ría las gracias al amo. Y de manera general, esto está funcionando. Personalmente, si el progreso de Catalunya implica aún una mayor degradación del medio ambiente y de las relaciones humanas..., pues no me interesa. No soy hombre de negocios si no, más bien, hombre "poeta", según división novaliana. Y espero que dure.).&lt;br /&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6738932407734411392?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6738932407734411392/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6738932407734411392' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6738932407734411392'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6738932407734411392'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/10/avions-aviones.html' title='AVIONS (Aviones)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-809756711161892319</id><published>2007-09-26T19:07:00.000+02:00</published><updated>2007-09-26T19:52:12.105+02:00</updated><title type='text'>CORREGIR-SE (Corregirse)</title><content type='html'>Avui és un dia d'emocions. Aquest matí he tingut una reunió de feina i m'he adonat interiorment de les meves mancances "tècniques" i de no saber ben bé com fer-m'ho per esmenar-les. Hi ha la idea que sóc un "expert en comunicació", i jo sé perfectament que no és així. Sóc filòleg, professor d'espanyol/LE i català, redactor, corrector i creador esporàdic..., però "expert en comunicació"..., a més tinc el "defecte" de ser un executor i no pas un proponent d'idees, almenys en principi. Les meves idees són més aviat de caire literari o de divulgació de temes poc coneguts. No sé com es dissenya una campanya publicitària, malgrat els cursos que sobre aquest tema vaig realitzar... ara farà gairebé 15 anys!!! I parlant de literatura, l'altre dia fent broma, el tècnic de l'oficina em preguntà si jo era poeta, i vaig dir-li que si per poeta s'entén la persona que escriu poesia, no, ja no en sóc. Vaig comentar-li a continuació que com a actitud davant la vida, sí, però això no va quedar gaire clar i a mi mateix em sonà estrany, incomprensible, absurd..., i finalment vaig dir que havia deixat de ser poeta de totes les maneres. Una llàstima, perquè no tinc clar el que sento sobre això.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquesta tarda, tot passejant, he vingut a la biblioteca de la UPC d'aquí, de Castelldefels. No hi havia tornat des de l'abril passat, i ho he fet bàsicament per entrar a internet, que m'imagino que tindré a casa a principis d'octubre. Amb això del canvi de pis, algunes aigües encara baixen tèrboles. El que vull destacar aquí és la sensació que sento ara a la sala de la biblioteca, i que em porta fins als primers mesos d'aquest any quan venia cada dia a enviar curriculums, navegar per internet, etc., i prendre'm els tallats més barats al bar de la facultat. Aquest és un costum que, com a persona que es mou per les universitats des de sempre, s'ha de respectar, ha, ha, ha. Mentre escric aquestes línies, a finals de setembre, observo com es va ponent el sol i torno a sentir el que sentia fa mesos aquí, davant d'aquests ordinadors i faig una mica de balanç. La vida m'ha canviat moltíssim des del punt de vista laboral. Ara, essent just, haig de dir que estic bé, satisfet, recompensat, però alhora (i si no, no seria jo) no puc deixar de pensar en el futur (d'aquí a quatre anys, amb sort) i cap a on em portarà "el vent del nord" (sí, el mateix de la pel.lícula &lt;em&gt;Chocolat&lt;/em&gt;)... Potser el millor que puc fer, i el més recomanable per a l'ànima, és: &lt;em&gt;carpe diem&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Bé, me'n vaig a caminar una estona més per continuar pensant..., això sempre. Encara haig de corregir un munt de coses que no faig bé o que simplement no faig. Sóc imperfecte (aquesta és una veritat universal) però no em pensava que ho fos tant. ¿Sóc capaç de millorar-me com a persona? Si més no, ho intentaré.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hoy es un día de emociones. Esta mañana he tenido una reunión de trabajo y me he dado cuenta, interiormente, de mis carencias "técnicas" y de no saber muy bien qué hacer para subsanarlas. Existe la idea de que soy un "experto en comunicación", y yo sé perfectamente que no es así. Soy filólogo, profesor de español/LE y catalán, redactor, corrector y creador esporádico..., pero "experto en comunicación"..., además tengo el "defecto" de ser un ejecutor antes que un proponente de ideas, al menos en principio. Mis ideas son, más bien, de raíz literaria o de divulgación de temas poco conocidos. No sé cómo se diseña una campaña publicitaria, pese a los cursos que sobre este tema realicé... hace ya casi ¡¡15 años!! Y hablando de literatura, el otro día, bromeando, el técnico de la oficina me preguntó si yo era poeta, y le contesté que si por poeta se entiende la persona que escribe poesía, no, ya no lo soy. Le comenté, a continuación, que, entendido como actitud ante la vida, sí, pero esto no quedó demasiado claro y a mí mismo me sonó extraño, incomprensible, absurdo..., y finalmente le dije que había dejado de ser poeta de todas todas. Una lástima, porque no tengo claro lo que siento sobre esto. Esta tarde he venido paseando hasta la biblioteca de la UPC de aquí, de Castelldefels. No había vuelto desde abril pasado, y lo he hecho básicamente para entrar en internet, que imagino que tendré en casa a principios de octubre. Con esto del cambio de piso, algunas aguas todavía bajan turbias. Lo que quiero destacar aquí es la sensación que siento ahora en la sala de la biblioteca, y que me lleva hasta los primeros meses de este año cuando venía cada día a enviar currículums, navegar por internet, etc., y tomarme los cortados más baratos en el bar de la facultad. Esta es una costumbre que, como persona que se mueve por las universidades desde siempre, debe respetarse, ja, ja, ja. Mientras escribo estas líneas, a finales de septiembre, observo cómo se va poniendo el sol y vuelvo a sentir lo que sentía hace meses aquí, delante de estos ordenadores y hago balance. La vida me ha cambiado muchísimo desde el punto de vista laboral. Ahora, siendo justo, debo decir que estoy bien, satisfecho, recompensado, pero a la vez (y si no, no sería yo) no puedo dejar de pensar en el futuro (de aquí a cuatro años, con suerte) y hacia dónde me llevará "el viento del norte" (sí, el mismo de la película &lt;/em&gt;Chocolat&lt;em&gt;)... Quizás lo mejor que puedo hacer, y lo más recomendable para el alma, es:&lt;/em&gt; carpe diem&lt;em&gt;. Bien, me voy a caminar un rato más para continuar pensando..., siempre así. Todavía debo corregir un montón de cosas que no hago bien o que, simplemente, no hago. Soy imperfecto (esta es una verdad universal) pero no pensaba que lo fuera tanto. ¿Soy capaz de mejorarme como persona? Al menos, lo intentaré.).&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-809756711161892319?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/809756711161892319/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=809756711161892319' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/809756711161892319'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/809756711161892319'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/09/corregir-se-corregirse.html' title='CORREGIR-SE (Corregirse)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7363298560517240806</id><published>2007-09-16T21:59:00.000+02:00</published><updated>2007-09-16T22:26:26.076+02:00</updated><title type='text'>El Geperut (El Jorobado)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/Ru2LkMINwWI/AAAAAAAAAAs/BTgu0UqlE5o/s1600-h/Diada.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5110894605982613858" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/Ru2LkMINwWI/AAAAAAAAAAs/BTgu0UqlE5o/s320/Diada.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Aquesta foto correspon a la Diada de l'Onze de Setembre de Castelldefels on podeu veure el regidors i regidores de CiU en actitud de respecte, un dia que, malgrat tot els atacs, continua essent un dia de reflexió i atenció, especialment ara quan sembla que vénen mal dades per a Catalunya. Hi ha partits que volen que aquesta celebració es passi al 23 d'abril, Dia de Sant Jordi, però sincerament crec que no és una bona idea. Això faria que es diluís l'esperit que infon aquest dia assenyalat, i ja sé que el Conseller en Cap, Rafael de Casanovas, té una biografia "particular"..., però ha esdevingut un mite, i al nacionalisme li calen mites, i amb això sé que m'estic guanyant una allau de crítiques considerable, però m'és igual. Normalment, aquells a qui se'ls omple la boca de misèries en contra del nacionalisme català són els més nacionalistes... espanyols, però ja ho diu el refrany: "Cap geperut no es veu el deu gep". &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;(Esta foto corresponde a la Diada de l'Onze de Setembre (11 de Septiembre) de Castelldefels, donde podemos ver a los concejales y concejalas de CiU en actitud de respeto, un dia que a pesar de los ataques continúa siendo un día de reflexión i atención, especialmente ahora cuando parece que las cosas vienen mal para Catalunya. Hay partidos que quieren que esta celebración se traslade al 23 de abril, Día de Sant Jordi (San Jorge), pero sinceramente creo que no es una buena idea. Esto haría que se diluyera el espíritu que infunde esta fecha señalada, y ya sé que el Conseller en Cap (Consejero Jefe), Rafael de Casanovas, tiene una biografía muy particular..., pero se ha convertido en un mito, y el nacionalisme necesita mitos, y con esto sé que me estoy ganando un alud de drítiques considerable, pero me da igual. Normalmente, aquellos a quienes se les llena la boca de miseria en contra del nacionalismo catalán son los más nacionalistas... españoles, pero ya lo dice el refrán: "El jorobado no ve su joroba, sino la ajena".). &lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7363298560517240806?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7363298560517240806/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7363298560517240806' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7363298560517240806'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7363298560517240806'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/09/el-geperut-el-jorobado.html' title='El Geperut (El Jorobado)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp0.blogger.com/_nHFxIdtit78/Ru2LkMINwWI/AAAAAAAAAAs/BTgu0UqlE5o/s72-c/Diada.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-3294062118078208379</id><published>2007-09-13T09:27:00.000+02:00</published><updated>2007-09-13T09:41:51.208+02:00</updated><title type='text'>L'HABITACIÓ (La habitación)</title><content type='html'>Fa tot just dos dies que m'he canviat de pis. Ha estat una acció força ràpida: Preguntar, trobar-ne un, pagar i entrar-hi. Psicològicament era necessari, perquè m'he adonat que estava patint el "síndrome de l'habitació", però sense arribar al nivell &lt;em&gt;hikikomori &lt;/em&gt;japonès, no estic encara tan sonat. Com deia, aquests primers dies al pis nou, que té tres habitacions, de manera inconscient --suposo-- havia començat a fer vida al dormitori, com si fos una continuació de l'estat anterior, fins que jo mateix vaig dir-me: "Tío, que tens tres habitacions. Ocupa-les ara que pots i treu-te aquest mal rotllo del cap". Curiós, però la vida és així, moltes vegades acabem fent les coses com si estiguéssim ensinistrats. N'estem, d'ensinistrats? Després continuo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hace tan sólo un par de días que me he cambiado de piso. Ha sido algo rápido: Preguntar, encontrar uno, pagar y entrar a vivir. Psicológicamente era necesario, porque me he dado cuenta de que estaba sufriendo el "síndrome de la habitación", aunque sin llegar al nivel&lt;/em&gt; hikikomori&lt;em&gt; japonés, aún no estoy tan loco. Como digo, estos primeros días en el piso nuevo, que tiene tres habitaciones, de manera inconsciente --imagino-- había empezado a "vivir" en el dormitorio, como si nada hubiera cambiado desde la situación anterior, hasta que me he dicho: "Tío, que tienes tres habitaciones. Ocúpalas ahora que puedes y sácate ese mal rollo de la cabeza". Curioso, pero la vida es así, muchas veces acabamos actuando como si estuviéramos amaestrados. ¿Lo estamos? Después  continúo.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-3294062118078208379?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/3294062118078208379/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=3294062118078208379' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3294062118078208379'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3294062118078208379'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/09/lhabitaci-la-habitacin.html' title='L&apos;HABITACIÓ (La habitación)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1638176478005955716</id><published>2007-09-04T11:32:00.000+02:00</published><updated>2007-09-04T11:45:03.362+02:00</updated><title type='text'>Reformulació</title><content type='html'>Aquests dies s'esta parlant amb insistència de la reformulació del catalanisme i del referèndum d'autodeterminació del 2014. Si més no, calien accions i idees agosarades en resposta a l'assetjament que Catalunya pateix per part del Govern central. Una part de la societat civil catalana ha fet un pas valent en veure la classe política poc donada, de moment, a abanderar la nova etapa que hauria de començar ja. Jo mateix, ficat en política, em sento poc actiu, i no val això de dir que el meu caràcter és més aviat tranquil. El que no sé ben bé és com contribuir a posar els fonaments d'aquesta nova etapa...&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Estos días se está hablando con insistencia de la reformulación del catalanismo y del referendum de autodeterminación del 2014. En cualquier caso, eran necesarias acciones e ideas atrevidas en respuesta al asedio que Catalunya sufre por parte del Gobierno central. Una parte de la sociedad civil catalana ha dado un paso valiente al ver a la clase política poco dada, de momento, a abanderar la nueva etapa que debería empezar ya. Yo mismo, metido en política, me siento poco activo, y no vale eso de decir que mi carácter es más bien tranquilo. Lo que no sé bien es cómo contribuir a cimentar de esta nueva etapa). &lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1638176478005955716?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1638176478005955716/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1638176478005955716' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1638176478005955716'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1638176478005955716'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/09/reformulaci.html' title='Reformulació'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-2302817457880157235</id><published>2007-08-31T12:58:00.000+02:00</published><updated>2007-08-31T13:17:36.032+02:00</updated><title type='text'>Una mica d'angoixa (Un poco de angustia)</title><content type='html'>Avui m'he llevat amb un sentiment acusat d'angoixa. M'he tornat a sentir fràgil, incapaç d'enfrontar-me als problemes més immediats. Per sort, ha estat només poc més de mitja hora el temps en què m'he sentit així. Després, m'he calmat i he vist que amb una mica de fredor i planificació es poden resoldre perfectament les coses. Potser és que ara tinc "pressa" per passar el full amarg del capítol actual de vida quotidiana, però jo mateix vaig dir-me l'altre dia que cada cosa té el seu moment i que ara és "moment de patir una mica" i que, de ben segur, el "moment de gaudir" no tardarà a arribar; que tot això és ben natural i que no cal reflexionar-hi massa o, en qualsevol cas, no voler trobar respostes rares a preguntes normals. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hoy me he levantado con un sentimiento acentuado de angustia. Me he vuelto a sentir frágil, incapaz de enfrentarme a los problemas más inmediatos. Por suerte, sólo me he sentido así durante apenas media hora. Después me he calmado y he visto que con un poco de frialdad y planificación se pueden resolver perfectamente las cosas. Quizá es que ahora tengo "prisa" por pasar la hoja amarga del capítulo actual de vida cotidiana, pero yo mismo me dije el otro día que cosa tiene su momento y que ahora es "momento de sufrir" un poco y que, seguramente, el "momento de disfrutar" no tardará en llegar; que todo esto es muy natural y que no hace falta reflexionar demasiado o, en cualquier caso, no querer encontrar respuestas raras a preguntas normales.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-2302817457880157235?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/2302817457880157235/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=2302817457880157235' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2302817457880157235'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2302817457880157235'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/una-mica-dangoixa-un-poco-de-angustia.html' title='Una mica d&apos;angoixa (Un poco de angustia)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1069597588289227887</id><published>2007-08-30T12:49:00.000+02:00</published><updated>2007-08-30T13:07:02.323+02:00</updated><title type='text'>Perquè consti (Para que conste)</title><content type='html'>Aquest matí em trobo una mica més recuperat del refredat que tragino des de fa alguns dies. No obstant això, continuaré uns dies més amb la (auto)medicació. Fa gairebé una setmana que la mare de la meva companya sentimental és a l'hospital (de Granollers) en estat no diria crític, però sí bastant delicat. És ben "curiós" que si no hagués estat per la insistència de la meva companya per ingressar-la, avui dijous ves a saber que se n'hauria fet! Només vull constatar això, més que res perquè cap membre de la seva particular i peculiar família serà mai incapaç d'agrair-li els esforços que està fent sota unes circumstàncies personals, a més, molt dures. Com que cap dels "elements" familiars no ho farà, ho faig jo, perquè quedi palès i per justícia! &lt;em&gt;Moisés dixit&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Esta mañana ya me encuentro un poco más recuperado del resfriado que llevo encima desde hace algunos días. Sin embargo, seguiré unos días más con la (auto)medicación. Hace casi una semana que la madre de mi compañera sentimental está ingresada en el hospital (de Granollers) en estado no diría crítico, pero sí bastante delicado. Es muy "curioso" que si no hubiera sido por la insistencia de mi compañera por ingresarla, hoy jueves, ¡quién sabe dónde estaría la madre! Sólo quiero constatarlo, más que nada porque ningún miembro de su particular y peculiar familia será nunca capaz de agradecerle los esfuerzos que está haciendo bajo unas circunstancias personales, además, muy duras. Dado que ninguno de los "elementos" familiares lo hará, lo hago yo, para que conste en acta y ¡por justicia!&lt;/em&gt; Moisés dixit.)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1069597588289227887?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1069597588289227887/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1069597588289227887' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1069597588289227887'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1069597588289227887'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/perqu-consti-para-que-conste.html' title='Perquè consti (Para que conste)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-6764964728402299897</id><published>2007-08-29T10:41:00.001+02:00</published><updated>2007-08-29T10:53:56.536+02:00</updated><title type='text'>Fatal coincidència</title><content type='html'>Ahir es va produir la mort del jugador de futbol Antonio Puerta, després d'estar-se uns dies lluitant entre la vida i la mort. El que em fa penjar aquesta notícia en el blog --i que convida a la reflexió-- és la coincidència amb l'únic referent que hi havia al futbol espanyol fins ahir: la mort de Pedro Berruezo, ara fa 34 anys. Recullo la notícia que mostra les coincidències entre ambdós jugadors:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Ayer se produjo la muerte del jugador de fútbol Antonio Puerta, tras debatirse unos días entre la vida y la muerte. Lo que motiva que cuelgue esta noticia en el blog --y que invita a la reflexión-- es la coincidenacia con el único referente que había en el fútbol español hasta ayer: la muerte de Pedro Berruezo, hace ahora 34 años. Recojo la noticia que muestra las coincidencias entre ambos jugadores:)&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;La notícia és la següent:&lt;/strong&gt; (La noticia es la siguiente:)&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;"(ABC) El Sevilla pasa dos veces por el mismo aro de la tragedia. La amargura que ahora transmite a la institución la muerte de Antonio Puerta es la fatídica reedición de lo que sucedió hace 34 años. Entonces falleció Pedro Berruezo, un referente del sevillismo de su tiempo que ocupaba una demarcación perdida en el baúl del olvido en el fútbol moderno. Era el extremo izquierdo del club de Nervión. Transcurría el minuto cinco de las segunda parte del partido Pontevedra-Sevilla en el estadio de Pasarón cuando Berruezo cayó fulminado al suelo sin haber tenido todavía contacto con el esférico. El médico le atendió allí mismo, a pie del césped, pero el jugador no respondió al colapso cardíaco. En el intento de reanimarle en la ambulancia camino del hospital, dejó de existir.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;Coincidencias&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Un macabro guiño del destino une las muertes de ambos futbolistas. Berruezo, como Antonio Puerta, también se desplomó sobre el terreno de juego. Y en un hilo argumental perverso, también había sufrido un desvanecimiento con anterioridad. Había acontecido en un Sevilla-Baracaldo disputado en el Sánchez Pizjuán. Berruezo manejaba la pierna izquierda, como Puerta. Y cuando falleció, su mujer estaba embarazada de su segundo hijo. Berruezo había jugado en el Atlético Malagueño, en el Málaga y en el Sevilla, y fue internacional con la selección sub 23. Y había invertido sus ganancias deportivas en la puesta en marcha de un taller de reparación de automóviles junto a su compañero Isabelo. «Y con servicio de lavado y engrase», reflejan las crónicas de la época en el ABC. La dramática historia del embarazo de la mujer de Berruezo es la del hijo que no llegó a conocer al padre. La pareja ya tenía una niña de un año y medio y el segundo vástago nació cinco meses después de la muerte del progenitor. El actual jugador del Ceuta Pedro Berruezo es el heredero de esta película. Integrante del equipo de Segunda B que juega en el estadio José Martínez Pirri, el hijo del ex jugador del Sevilla también corre la banda por el centro del campo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;&lt;strong&gt;Se midió con Antonio Puerta&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Más coincidencias en este relato de enlaces y conexiones con el Sevilla y el fútbol de por medio. Hace un par de años, Pedro Berruezo hijo tuvo la misión de medirse en el centro del campo con Antonio Puerta en un partido de la Segunda división B cuando éste militaba en el filial sevillista. El antiguo jefe de los servicios médicos del Sevilla, el doctor Leal Graciani, emitió en su día un diagnóstico sobre el exterior izquierda de los años setenta. «Estaba en perfectas condiciones para jugar al fútbol. Y por eso se reintegró al equipo después de la lipotimia». Lamentablemente, lo mismo que han dicho los médicos de Antonio Puerta".&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-6764964728402299897?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/6764964728402299897/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=6764964728402299897' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6764964728402299897'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/6764964728402299897'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/fatal-coincidncia.html' title='Fatal coincidència'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-2534319887382396153</id><published>2007-08-28T12:28:00.000+02:00</published><updated>2007-08-28T12:51:55.416+02:00</updated><title type='text'>Adjectius (Adjetivos)</title><content type='html'>Ahir al vespre en una baralla domèstica amb la meva "cunyada" vaig haver d'empassar-me els qualificatius de "nazi", "miserable" i "perfeccionista". Renoi, quina triada! Un cop més em veig empès a reflexionar. "Perfeccionista"..., potser sí, això més que un insult és una virtut. De totes maneres, puc ben assegurar-vos que no sóc gaire perfeccionista, fet que vaig veure molt clar quan era a Madrid estudiant al CSIC i veure'm incapaç de treure'm una tesi doctoral que, malgrat tot, ja tenia bastant avançada. Següent: "miserable"..., potser sí, el que tinc clar és que abans no ho era i si ara ho sóc no en tinc consciència. Últim: "nazi"..., aquesta és bona, jo, Moisés Stankowich, un nazi. És clar que no saben que els meu besavis van ser uns desplaçats de la I Guerra Mundial i, de no haver marxat de Bòsnia, potser els haurien mort. Si no fos pel respecte a les víctimes, gairebé podria riure sense parar d'haver rebut aquest qualificatiu. Segurament ho diuen perquè no em relaciono amb els "fumetes" que entren, surten i viuen a casa. Ha de ser per això. El que no veuen és que, malgrat no voler-hi relació, en cap moment no els he negat l'entrada a un pis la mitat del qual em pertoca per contracte. Bé, la vida té aquestes coses, no pots agradar a tothom i esperar que tothom t'agradi.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Anoche en una pelea domèstica con mi "cuñada" tuve que tragarme los calificativos de "nazi", "miserable" y "perfeccionista”. ¡Caramba, qué tríada! Una vez más me veo en la tesitura de reflexionar. "Perfeccionista"..., quizá sí, pero esto más que un insulto es una virtud. De todos modos, puedo aseguraros que no soy demasiado perfeccionista, algo que vi muy claro cuando estaba estudiando en el CSIC en Madrid y verme incapaz de sacarme una tesis doctoral que, a pesar de todo, ya tenía bastante adelantada. Siguiente: "miserable"..., quizá sí, lo que tengo claro es que antes no lo era y si ahora lo soy, no tengo conciencia de ello. Último: "nazi"..., esta es buena, yo, Moisés Stankowich, un nazi. Claro está que no saben que mis bisabuelos fueron unos desplazados de la I Guerra Mundial y, de no haber salido de Bosnia, quizá los habrían matado. Si no fuera por el respeto a las víctimas, casi podría partirme de la risa por haber recibido este calificativo. Seguramente lo dicen porque no me relaciono con los “fumetas” que entran, salen y viven en casa. Debe ser por eso. Lo que no ven es que, pese a no querer relación, en ningún momento les he negado la entrada a un piso cuya mitad me corresponde por contrato. Bien, la vida tiene estas cosas, no puedes gustar a todo el mundo y esperar que todo el mundo te guste.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-2534319887382396153?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/2534319887382396153/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=2534319887382396153' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2534319887382396153'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/2534319887382396153'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/adjectius-adjetivos.html' title='Adjectius (Adjetivos)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-7259988019721552466</id><published>2007-08-27T09:52:00.000+02:00</published><updated>2007-08-27T10:11:55.414+02:00</updated><title type='text'>El soroll (El ruido)</title><content type='html'>Avui he vingut a treballar només perquè ningú no es pensi que me n'aprofito, de la meva posició. Estic súper refredat i vaig tirant a base de &lt;em&gt;couldinas&lt;/em&gt;. Bé, això no impedeix que pensi, si bé és cert que penso més lentament. Em sento molt cansat, físicament i psíquica. Estic mirant de llegir i estudiar una mica els papers impresos que tinc sobre el problema del soroll, i me n'adono de la importància dels logaritmes en aquest camp, un veritable malson quan feia batxillerat i que. a hores d'ara, encara no he entès. No obstant això, i atesa la meva poca preparació matemàtica, paro més atenció a la part teòrica. És un tema força interessant aquest del soroll perquè és un problema real de la nostra societat desenvolupada, un problema vist sovint com un problema "de luxe" des de societats en vies de desenvolupament o encara subdesenvolupats. Això no és fàcil d'entendre per a una persona del nostre entorn liberal, preocupada més per si mateixa que pels altres. I potser en té, tot el dret, però aquí ja voldria apuntar al tema dels drets i de la poca atenció que posem als deures. Sembla com si només tinguéssim drets, i no és pas així la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;(Hoy he venido a trabajar sólo para nadie piense que me aprovecho de mi posición. Estoy súper resfriado y voy tirando a base de &lt;/em&gt;couldinas&lt;em&gt;. Bien, esto no impide que piense, si bien es cierto que pienso más lentamente. Me siento muy cansado, física y psíquicamente. Estoy tratando de leer y estudiar los papeles impresos que tengo sobre el problema del ruido, y me doy cuenta de la importancia de los logaritmos en este campo, una verdadera pesadilla para mí en el bachillerato y que, a estas alturas, todavía no he entendido. Sin embargo, y dada mi poca preparación matemática, pongo más atención en la parte teórica. Es un tema bastante interesante este del ruido porque es un problema real de nuestra sociedad desarrollada, un problema visto a menudo como un problema "de lujo" desde sociedades en vías de desarrollo o todavía subdesarrolladas. Esto no es fácil de entender para una persona de nuestro entorno liberal, preocupada más por sí misma que por los demás. Y quizá tiene todo el derecho, pero aquí ya querría apuntar el tema de los derechos y de la poca atención que ponemos a los deberes. Parece como si sólo tuviéramos derechos, y no es así la vida.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-7259988019721552466?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/7259988019721552466/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=7259988019721552466' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7259988019721552466'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/7259988019721552466'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/el-soroll-el-ruido.html' title='El soroll (El ruido)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-1606537476573088200</id><published>2007-08-24T08:53:00.000+02:00</published><updated>2007-08-27T09:51:40.253+02:00</updated><title type='text'>Aquest matí (Esta mañana)</title><content type='html'>Aquest matí m'he llevat a l'hora acostumada, he donat gràcies pel nou dia, m'he dutxat, he meditat uns minuts, i m'he pres el meu iogur habitual amb mel. He donat també de menjar a la tortuga i el gat. M'he acomiadat de la meva companya i tot venint cap a l'Ajuntament, he comprat, com sempre, el diari &lt;em&gt;AVUI &lt;/em&gt;i he esmorzat un cafè amb llet i un entrepà mini de pernil serrà. Si fa o no fa, aquesta és la rutina diària d'un dia laborable. Ara sóc davant l'ordinador, escoltant música clàssica o de meditació, fent rutllar el cap per mirar de trobar idees o temes per escriure, principalment de política municipal. La feina d'assessor, a la qual m'estic adaptant, té molt de llibertat perquè no té uns horaris fixos ni una feina continuada. Et permet pensar, i jo vull aprofitar-ho en aquesta primera hora del matí. Avui fa sol i sembla que ha de tornar a fer calor. Hem tingut un estiu bastant atípic aquí a la costa. Mentre escric m'adono de la sort que tinc de poder gaudir de la contemplació, des de la finestra de l'oficina, d'uns altissíms plataners i, al fons, del massís del Garraf. Una profunda sensació de tranquil.litat m'envaeix de cop; però dura poc, perquè hi ha dins meu massa càrregues i brutícia acumulades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(&lt;em&gt;Esta mañana me he levantado a la hora acostumbrada, he dado gracias por el nuevo día, me he duchado, he meditado unos minutos, y me he tomado mi yogur habitual con miel. He dado también de comer a la tortuga y al gato. Me he despedido de mi compañera y, viniendo hacia el Ayuntamiento, he comprado, como siempre, el periódico &lt;/em&gt;AVUI &lt;em&gt;y me he tomado antes de entrar un café con leche y un bocadillo mini de jamón serrano. Más o menos, esta es la rutina diaria de un día laborable. Ahora estoy ante el ordenador, escuchando música clásica o de meditación, haciendo funcionar las neuronas para tratar de encontrar ideas o temas para escribir, principalmente de política municipal. El trabajo de asesor, al cual me estoy adaptando, tiene mucho de libertad porque no tiene unos horarios fijos ni una actividad continuada. Te permite pensar, y yo quiero aprovechar esto en esta primera hora de la mañana. Hoy hace sol y parece que volverá el calor. Hemos tenido un verano bastante atípico aquí en la costa. Mientras escribo, me doy cuenta de la suerte que tengo de poder disfrutar de la contemplación, desde la ventana de la oficina, de unos altísimos plataneros y, al fondo, del macizo del Garraf. Una profunda sensación de tranquilidad me invade de golpe; pero dura poco, porque, dentro de mí, hay demasiadas cargas y suciedad acumuladas.&lt;/em&gt;)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-1606537476573088200?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/1606537476573088200/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=1606537476573088200' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1606537476573088200'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/1606537476573088200'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/aquest-mat-esta-maana.html' title='Aquest matí (Esta mañana)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5273796198209539228</id><published>2007-08-23T20:59:00.000+02:00</published><updated>2007-08-23T21:19:23.056+02:00</updated><title type='text'>Les notícies (Las noticias)</title><content type='html'>Rellegint els titulars dels diaris no puc sentir-me gaire satisfet del món en el qual visc. La visió que ens ofereixen els &lt;em&gt;media&lt;/em&gt; és del tot decebedora però, en essència, és la pura i dura realitat, almenys la material. Assassinats, segrestos, desaparicions, atemptats, guerres, huracans, fraus, robatoris, negligències... ¿és això el que de veritat defineix la realitat, la manera de ser de l'ésser humà? És evident que sí en gran part, encara que també és cert que "ven" molt més el sensacionalisme i les cròniques de successos que les "bones" notícies. No descubreixo res, ja ho sé. Només hi reflexiono. El més surrealista és que, mentre escric això i intento ser seriós, de fons escolto música salsa per alegrar-me l'existència vespertina. Som així.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(&lt;em&gt;Releyendo los titulares de los periódicos no puedo sentirme excesivamente satisfecho del mundo en el que me toca vivir. La visión que nos ofrecen los&lt;/em&gt; media&lt;em&gt; es totalmente decepcionante pero, en esencia, es la pura y dura realidad, al menos la material. Asesinatos, secuestros, desapariciones, atentados, guerras, huracanes, fraudes, robos, negligencias... ¿es esto lo que de verdad define la realidad, la manera de ser de la humanidad? Es evidente que sí en gran parte, aunque también es cierto que "vende" mucho más el sensacionalismo y las crónicas de sucesos que las "buenas" noticias. No descubro nada, ya lo sé. Sólo reflexiono. Lo más surrealista es que, mientras escribo estas líneas e intento ponerme serio, de fondo escucho música salsa para alegrarme la existencia vespertina. Somos así.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5273796198209539228?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5273796198209539228/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5273796198209539228' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5273796198209539228'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5273796198209539228'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/les-notcies-las-noticias.html' title='Les notícies (Las noticias)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-8998945550971505934</id><published>2007-08-22T10:16:00.000+02:00</published><updated>2007-08-22T10:27:40.433+02:00</updated><title type='text'>Bosnia</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/Rsvw1-GXW4I/AAAAAAAAAAk/n55QNJomQbs/s1600-h/ba-92.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5101435812920646530" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/Rsvw1-GXW4I/AAAAAAAAAAk/n55QNJomQbs/s320/ba-92.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Aquesta és una altra de les banderes que m'acompanyen arreu, encara que actualment no és oficial. És la bandera de Bosnia-Herzegovina, la terra (en part) de la meva família paterna, una terra molt i molt castigada per la guerra. No puc dir que sigui una terra estimada, però sí que em causa també un fort respecte. És un viatge encara pendent, i que no puc deixar gaire més en espera. S'acosta el moment. És una qüestió de sentiments, i sento que ja estic preparat per a aquest viatge a la memòria.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(&lt;em&gt;Esta es otra de las banderas que me acompaña en mi vida, aunque actualmente ya no es oficial. Es la bandera de Bosnia-Herzegovina, la tierra (en parte) de mi familia paterna, una tierra muy y muy castigada por la guerra. No puedo afirmar que sea una tierra querida, pero sí que me causa también un gran respeto. Es un viaje todavía pendiente, y que no puedo dejar mucho más en espera. Se acerca el momento. Es una cuestión de sentimientos, y siento que ya estoy preparado para este viaje a la memoria&lt;/em&gt;).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-8998945550971505934?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/8998945550971505934/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=8998945550971505934' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8998945550971505934'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/8998945550971505934'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/bosnia.html' title='Bosnia'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/Rsvw1-GXW4I/AAAAAAAAAAk/n55QNJomQbs/s72-c/ba-92.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-5911942742094041150</id><published>2007-08-22T09:47:00.000+02:00</published><updated>2007-08-22T10:28:15.134+02:00</updated><title type='text'>Catalunya</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvqS-GXW2I/AAAAAAAAAAU/oE_yczDXIto/s1600-h/catalunya.gif"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5101428614555458402" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvqS-GXW2I/AAAAAAAAAAU/oE_yczDXIto/s320/catalunya.gif" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;Aquesta és la nació per la qual sento una profunda estimació, i em dol molt veure com l'ofenen. (Aquí he nascut i d'aquí és la família de ma mare). Per això he entrat en política, per mirar de defensar-la amb la paraula escrita, que és com millor sé fer les coses. Com a persona i, en aquest cas, assessor municipal de CiU, tinc el deure i l'obligació de defensar aquesta terra, una terra de llarga tradició i cultura que aspira a veure reconeguts de nou els seus drets històrics com a nació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;(&lt;em&gt;Esta es la nación por la que siento un cariño muy especial, y me duele mucho ver cómo la ofenden. --Aquí he nacido y de aquí es mi familia materna--. Por eso he entrado en política, para tratar de defenderla con la palabra escrita, que es como mejor hago las cosas. Como persona y, en este caso, asesor municipal de CiU, tengo el deber y la obligación de defender esta tierra, una tierra de larga tradición y cultura que aspira a ver reconocidos de nuevo sus derechos históricos como nación&lt;/em&gt;).&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-5911942742094041150?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/5911942742094041150/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=5911942742094041150' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5911942742094041150'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/5911942742094041150'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/aquesta-s-la-naci-per-la-qual-sento-una.html' title='Catalunya'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp3.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvqS-GXW2I/AAAAAAAAAAU/oE_yczDXIto/s72-c/catalunya.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-4504017824058997588</id><published>2007-08-22T08:59:00.000+02:00</published><updated>2007-08-22T09:13:10.189+02:00</updated><title type='text'>L'Estat Gitano (El Estado Gitano)</title><content type='html'>&lt;a href="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvfVeGXW1I/AAAAAAAAAAM/AjKgvO-wv_Y/s1600-h/Bandera+gitana.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5101416562877225810" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvfVeGXW1I/AAAAAAAAAAM/AjKgvO-wv_Y/s320/Bandera+gitana.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Aquesta és una de les banderes que més respecte em fan. Com tots sabeu, és la bandera del poble gitano. Molts de vosaltres potser no la coneixíeu, i us haig de dir que no busqueu pas en el mapa el territori perquè no el trobareu. El país del gitanos és arreu i és, sobretot, dins l'ànima de cadascun dels seus membres. És un Estat mental, emocional, i no per això deixa de ser real. Ho és, us ho ben asseguro.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;(&lt;em&gt;Esta es una de las banderas que más respeto me causan. Como todos sabéis, es la bandera del pueblo gitano. Muchos de vosotros quizá no la conocíais, y debo deciros que en vano busquéis el país en los mapas. El país del gitanos está por todas partes y vive, sobre todo, en el alma de cada uno de sus miembros. Es un Estado mental, emocional, y no por eso deja de ser real. Lo es, de veras.)&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-4504017824058997588?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/4504017824058997588/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=4504017824058997588' title='8 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4504017824058997588'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/4504017824058997588'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/lestat-gitano-el-estado-gitano.html' title='L&apos;Estat Gitano (El Estado Gitano)'/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://bp1.blogger.com/_nHFxIdtit78/RsvfVeGXW1I/AAAAAAAAAAM/AjKgvO-wv_Y/s72-c/Bandera+gitana.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>8</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-607311055137641640.post-3083080513507682087</id><published>2007-08-22T08:51:00.000+02:00</published><updated>2007-08-22T09:21:50.841+02:00</updated><title type='text'></title><content type='html'>&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/607311055137641640-3083080513507682087?l=moises-repensarlarealitat.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/feeds/3083080513507682087/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=607311055137641640&amp;postID=3083080513507682087' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3083080513507682087'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/607311055137641640/posts/default/3083080513507682087'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://moises-repensarlarealitat.blogspot.com/2007/08/breu-introducci.html' title=''/><author><name>Moises Stanckowich Isern</name><uri>http://www.blogger.com/profile/14417197799497352692</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='24' src='http://3.bp.blogspot.com/_nHFxIdtit78/SOpRqwJjINI/AAAAAAAAAFg/Bk7Tk0ev08c/S220/Moi-platja08.JPG'/></author><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
